Foc industrial a Terrassa i Sabadell

Capítol 38

Les escenes de desesperació, incendi de fàbriques i saqueig viscudes a les que ara són les dues cocapitals del Vallès Occidental, Terrassa i Sabadell, del 24 al 27 de gener abans de caure en mans de les tropes franquistes, són el testimoni de la penúria d'una població molt castigada per la fam, i també d'una matussera aplicació de la política de terra cremada durant el replegament i la fugida de les tropes republicanes d'Enrique Líster provinents d'Igualada. L'ofensiva franquista ja era imparable i anaven caient poble rere poble: Olesa, Molins de Rei, Viladecavalls, mentre els vençuts reculaven cap a Cerdanyola
i Sant Quirze del Vallès.

El dietari Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de Guerra Civil, dels cronista Baltasar Ragon, i el volum de l'historiador Andreu Castells Sabadell informe de l'oposició. Guerra i revolució 1936-1939 recullen les vivències viscudes durant aquells dies. Les escenes als dos municipis es van repetir amb només hores de diferència. Ja el dia 20 de gener Ragon relatava l'arribada de la brigada Líster que es va apoderar del Casino del Comerç i va instal·lar llits pels salons del cafè i ball, mentre es presenciava un combat aeri a la zona del passeig.

A Sabadell, l'entrada d'aquestes mateixes tropes es va produir a les sis de la matinada del dia 26, tot i que la nit del 23 hi va arribar el cos de tren del XII Cos d'Exèrcit, mentre s'iniciaven quatre dies de retirada de les Fuerzas Aéreas de la República Española (FARE), carrabiners, guàrdies d'assalt i de la Defensa Especial Contra Aeronaves (DECA), narra Castells. Començava l'èxode a peu, en carruatges, turismes, camions plens de maletes en direcció a Granollers, afegint-se als soldats i comissaris provinents d'altres municipis de les terres de ponent ja en mans franquistes.

I en plena evacuació, a quarts de deu del matí del dia 24 es va produir el primer bombardeig amb uns vint-i-cinc avions sobre Terrassa, concretament a l'edifici del Parc de Desinfecció de la carretera d'Olesa. El bombardeig es va repetir l'endemà a la mateixa hora a l'altre extrem de la ciutat, a la carretera de Castellar, sense tocar cap casa. I un quart d'hora després va arribar a Sabadell i va afectar les cases de Can Puiggener i unes eixides del carrer Ribot i Serra. Era la segona vegada durant la guerra que la ciutat era bombardejada, tot i l'existència de l'aeròdrom i fàbriques que treballaven per la guerra, com descriu l'historiador Artur Domingo en el llibre La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939. La primera vegada va ser el 13 de març del 1937, precisament al voltant de l'aeròdrom.

El 25 va ser l'últim dia republicà a Terrassa i el penúltim a Sabadell, on es va reunir el front popular quan “l'Ajuntament ja no tenia cap identitat”, explica Castells. L'objectiu era programar la fugida i començar a destruir els documents que poguessin ser compromesos als locals polítics i sindicals. A Terrassa es comenta que els nacionals estaven acampats a Can Poal i al migdia la població va començar a assaltar magatzems i botigues de queviures. I ja a la nit, mentre les forces republicanes de Líster es retiraven cap a Sabadell van començar a incendiar-se les primeres naus industrials. Les fàbriques de la Terrassa Industrial, SA i una nau del Vapor Gibert, totes dues a la carretera de Montcada, i la secció de filatura de la carda de la Societat Anònima de Matèries Industrials (SAMI) del carrer Baldrich. També es va produir un intent d'encendre l'edifici del Condicionament Terrassenc, al passeig 22 de Juliol, que es va poder apagar. En el seu dietari Ragon va descriure així l'episodi: “El foc es reflecteix en el cel i produeix una impressió esborronadora.”

El dia 26 les escenes es van repetir a la veïna Sabadell, però de dia. Les tropes en retirada van fer volar diversos ponts, el de la riera de les Arenes i el de la Betzuca, mentre els nacionals bombardejaven el pont de la Salut intentant abatre el màxim d'enemics que marxaven en retirada. Fins a nou empreses incendiades per les brigades de destrucció de Líster –la majoria tèxtils– són els resultat comptabilitzat per Governació l'any 1940 (Francesc Sampere i Germans, Josep Oriol Badia, Emili Sallarès, Manuel Gorina i Ramírez, Mateu Brujas i cia., Joan Balart i Armengol, Jenny i Turull SA, Ramon Buxó Pi i Joan Valls) per un valor de 6.167.818 pessetes. Per l'historiador Jordi Calvet els danys són poc considerables i no es van tocar les instal·lacions de la SAF-16, on hi havia 205 avions del model “xatos”, excepte un “saqueig de material de darrera hora”. El saqueig de botigues, magatzems, escoles, hospitals i locals es va produir just després de marxar l'aviació.

Les tropes de Franco van entrar a Terrassa a les tres de la tarda per les carreteres de Rellinars, Rubí i Matadepera i van assaltar els locals de la CNT, Acció Catalana, el PSUC i Fraternitat Republicana, i van nomenar alcalde Josep Homs i Bages. A Sabadell les primeres tropes dels vencedors també van entrar el dia 26, al dispensari, i van hissar la bandera monàrquica a l'ajuntament, però van tornar a les seves bases. Ja a la nit van haver de tornar a Terrassa i ho explicava així el que seria alcalde, José Maria Marcet Coll, al llibre Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía, 1940-1960: “[...] junto con dos camaradas, me disponía ya a entrar en Sabadell, que las rezagadas patrullas de la brigada Líster estaban ya evacuando, pero nos lo impidió un foco de resistencia enemiga en las inmediaciones de Can Barba. Tuvimos, pues, que regresar a Terrassa, liberada ya, donde pernoctamos unas horas.”

L'entrada triomfal la van fer la matinada del dia 27 i es van instal·lar als dos municipis parades on venien llaunes de conserva, galetes i xocolata a canvi de monedes de plata o paper moneda d'abans de la guerra.