Tresors amagats en una mina de talc de la Vajol
Miquel Giralt (1930-2014), alcalde de la Vajol (Alt Empordà) per ERC durant més de 20 anys, va morir la setmana passada sense haver vist complert el seu somni de convertir l'antiga mina Canta de la població en un museu i un lloc de record dels milers de catalans que van passar per l'Albera fent camí cap a l'exili el fred hivern del 1939. Giralt, que, entre molts altres projectes, va impulsar els monuments a Lluís Companys, al veí coll de la Manrella, i a l'Exili, a la Vajol mateixa, era el propietari de la mina, que va cedir fa dos anys al seu municipi. Es tracta d'una explotació de talc que va funcionar fins a la primeria dels anys noranta i que durant els últims mesos de la guerra va ser condicionada per acollir obres d'art, joies i altres béns valuosos que el govern de la República volia protegir dels bombardejos franquistes. Eren obres procedents, entre altres llocs, del Museu del Prado de Madrid –també se'n van guardar al castell de Peralada– i que van ser dutes a la Vajol després que una brigada de miners de Cartagena, dirigits pel tinent i arquitecte Juan Negrín, fill del president del govern espanyol, convertís la mina en un búnquer. Va ser per això que durant molt temps es va especular si no s'hi havia guardat el famós “or de Moscou“, les reserves del preuat metall que es deia que la República havia enviat cap a la capital soviètica.
Setanta-cinc anys després, fer una visita a la mina Canta –encara que sigui només per fora– és com fer un viatge en el temps. Negrín i els seus homes hi van alçar un gran i robust edifici de tres plantes de ciment armat, ben visible de lluny. A l'interior –que no és accessible al públic pel mal estat actual de la construcció– algunes pintades fetes tant per republicans com per soldats franquistes recorden que el lloc va ser, aquells mesos fatídics, alguna cosa més que una mina d'on s'extreia talc. Dins de l'antic túnel de la mina –també en mal estat i igualment tancat al públic–, després de recórrer uns 250 metres s'arriba a un petit vestíbul i, a mà esquerra, a la porta d'una gran cambra, trapezoïdal, sòlida i resguardada, que és on van emmagatzemar-hi els tresors.
Des de fa uns anys, la mina Canta és un dels cinc espais memorials senyalitzats i vinculats a la història de l'exili que hi ha a la Vajol. La intenció de l'Ajuntament de la població és condicionar el gran edifici exterior perquè es pugui visitar per dins, però el projecte haurà d'esperar perquè no ha rebut la subvenció demanada al pla d'obres i serveis d'enguany. “Hagués estat una bona manera d'homenatjar Miquel Giralt però, malauradament, ens haurem d'esperar”, assegura l'actual alcaldessa, Dolors Manzanera.
