El TSJC imposa un 25% d'hores en castellà a les escoles
L'alt tribunal s'adreça directament als centres d'alumnes que han demanat l'escolarització en espanyol per fixar un percentatge d'hores en aquesta llengua
Ensenyament hi veu motius “polítics” i recorrerà contra les resolucions
Nou cop judicial contra el model d'escola en català i, aquesta vegada, no un de tants. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anar més lluny ahir en les noves resolucions contra la immersió lingüística concretant, per primera vegada, el percentatge d'hores en castellà que s'haurà d'impartir a les classes on hi hagi un sol alumne que hagi sol·licitat l'escolarització en aquesta llengua. Serà un 25% i, a banda de l'assignatura de llengua castellana, se n'haurà de fer una altra, de troncal, en espanyol.
En cinc resolucions, que responen a les peticions de cinc pares perquè els seus fills rebin educació en castellà, el tribunal introdueix una altra novetat rellevant: en lloc d'adreçar-se a la Generalitat, es dirigeix als directors de les cinc escoles afectades, els quals insta a adoptar les mesures necessàries per a l'“efectiva execució” de la resolució en un termini màxim d'un mes.
Les resolucions van provocar la reacció immediata de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que va mostrar la seva estupefacció i indignació per la mesura. “Es tracta d'un fet molt greu”, va manifestar Rigau, que va criticar que el TSJC hagi emès les resolucions “sense haver esperat la resolució del Tribunal Constitucional sobre els mandats del Tribunal Suprem”. “Per què han decidit que s'han de fer un 25% de les hores lectives en castellà?”, es va preguntar la consellera, que no veu cap motiu “pedagògic” en aquesta decisió, sinó “polític”. “El que es pretén és imposar a Catalunya per la via judicial el model que s'ha imposat a les Illes Balears i al País Valencià”, en el qual no hi ha immersió lingüística en la llengua pròpia.
Canvi de registre
Fins ara, les sentències del TSJC s'havien limitat a ordenar a la Generalitat que adoptés “les mesures necessàries” per convertir el castellà en llengua vehicular, juntament amb el català, d'acord amb la realitat sociolingüística de cada centre, a les escoles on els pares ho reclamessin. En cap cas, però, havien dit al Departament d'Ensenyament quina havia de ser la proporció de cada llengua.
En tots els casos anteriors, el govern s'havia escudat en la llei d'educació de Catalunya (LEC) per eludir les resolucions del TSJC i continuava aplicant l'atenció individualitzada als alumnes per als quals els pares havien reclamat l'ensenyament en castellà. Per l'alt tribunal, però, amb això no n'hi ha prou, i es remet a les resolucions anteriors, a la del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i, fins i tot, a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans referida a Bèlgica, del 1986.
En vista d'aquesta nova ofensiva, Rigau va anunciar que dilluns mateix tindrà una reunió amb representants dels centres i del Departament d'Ensenyament per recórrer contra les últimes resolucions.
Incomplir la LEC
La consellera va garantir que el govern assumirà com a propi el requeriment que el TSJC fa als centres demandats, als quals “s'està obligant a incomplir la LEC, que és una llei vigent” i les mateixes instruccions del Departament d'Ensenyament. Mentrestant, abans dels cinc dies que té per fer-ho, recorrerà contra les cinc resolucions, referides a les escoles Pia de Sarrià-Calassanç de Barcelona, Sant Bonaventura Franciscans de Vilanova i la Geltrú, Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles, Mare de Déu del Roser de Barcelona i Escolàpies Sant Josep de Calassanç de Sabadell.
Els centres afectats tenen un mes per fer “efectiva l'execució” de les resolucions, però Rigau confia a guanyar el recurs i no es planteja cap altre escenari. “No pot ser que vuit estudiants obliguin a canviar un model d'èxit de trenta anys i d'1,2 milions d'alumnes”, va advertir la consellera d'Ensenyament.
QUÈ DIU LA INTERLOCUTÒRIA
“És procedent, per tant, determinar, per aquest tribunal, la proporció de la presència vehicular del castellà [...] i fixar seguidament un mínim per a la presència vehicular del castellà a l'escola, curs i classe de referència. Aquest mínim ha de permetre que el castellà s'utilitzi com a llengua vehicular, no només en l'àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge, sinó també en una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga. Per a això, [...] és procedent fixar en el 25% de les hores efectivament lectives el mínim de referència.Què diu la sentència
Es tracta en definitiva , que, sense perjudici del manteniment del català com a centre de gravetat del sistema , es faci efectiva la presència vehicular del castellà , en una proporció raonable , que “ no faci il · lusòria o simplement constitueixi un artifici de mera aparença de la obligada utilització del castellà com a llengua vehicular
Procedeix per tant determinar, per aquest Tribunal, la proporció de la presència vehicular del castellà ( ... ) fixant seguidament un mínim per a la presència vehicular del castellà a l'escola, curs i classe de referència . Aquest mínim ha de permetre que el castellà s'utilitzi com a vehicular , a més de a l'àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge , en una altra àrea , matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga . Per a això , ( ... ) procedeix fixar en el 25 % de les hores efectivament lectives , el mínim de referència “.
Correspondrà en aquest cas al Sr director del centre educatiu concernit , adoptar les disposicions pedagògiques oportunes perquè , en el curs i classe on segueix els seus estudis el fill del recurrent , es compleixi el que s'ha dit , en el termini d'un mes comptat des de la notificació d'aquesta resolució , donant compte al tribunal”.
