Els últims combatents catalans
Molló és l'últim poble català a caure en mans de les tropes revoltades el 13 de febrer. 25.000 soldats republicans s'han concentrat en una bossa de resistents al nord de Camprodon i lluitaran en la mesura de les seves forces durant tres dies, del 10 al 13 de febrer. Han anat caient pel camí els últims pobles de muntanya: Planes, Planoles i viles pròximes a Tosses. Alguns historiadors atribueixen part del mèrit d'aquesta darrera resistència a les habilitats militars del general Vicente Rojo Lluch, que organitza la resistència a la línia del Ter i converteix el Ripollès en una de les darreres peces a caure.
Els franquistes es mostren sorpresos per la resistència que troben en aquesta zona de neu i muntanya, tenint en compte que la resta de l'ocupació els ha estat força rodada des de la batalla de l'Ebre, per bé que el 9 de febrer han pogut evitar la voladura del pont de la població de Pont de Molins. No tindran la mateixa sort dos dies després, el dia 11 moren en una explosió tres soldats i un altre resulta ferit. També perden dues mules i vuit més resulten ferides. Malgrat les baixes, comissen un gran tresor de joies i valors que troben a les mines de talc a la Vajol.
La resistència republicana és fruit de la voluntat de les tropes fidels a la República de protegir la fugida dels civils i dels seus propis companys. L'últim soldat republicà creua la frontera el dia 13. Gira la vista enrere just a temps de veure com els franquistes cremen la bandera republicana per penjar la seva i posar punt i final a la conquesta de Catalunya.
Malgrat que els soldats republicans deixaran molt de material enrere durant la marxa, tampoc intenten deixar les coses fàcils als vencedors. Els informes militars franquistes recullen el 13 de febrer que els republicans van volar al poble de Llers, a l'Alt Empordà, tots els polvorins i dipòsits de municions. En realitat la voladura es va fer el 8 de febrer, i es van fer explotar fins a 200 tones de material explosiu divers que van destruir totalment el poble. No és cert, però, que la voladura com va dir la propaganda franquista es fes sense avisar la població i matant-ne una part; si bé és cert que un problema amb els temporitzadors va matar quatre vilatans.
A partir del 1939 i concentrats en el cas de Catalunya a l'Alt Empordà apareixen grups de maquis de muntanya. En una primera etapa es dediquen a proveir-se de queviures i, posteriorment, començaran a fustigar els franquistes. Aquests grups armats intensifiquen l'acció a Catalunya el 1944 quan els aliats alliberen França.
