El testimoni literari de Maria Àngels Vayreda
Figueres va ser bombardejada durant el 1938 durant sis dies, set vegades, per avions alemanys de la Legion Condor i per italians de l'Aviazione Legionaria. Un dels més bèsties que va patir la ciutat es va produir el 23 de gener del 1938, del qual l'escriptora Maria Àngels Vayreda va deixar escrit el seu testimoni: “Era un diumenge clar d'hivern... Havíem sortit a prendre el sol. En Jordi corria amb la bicicleta que acabaven de portar-li els Reis i la Roser caminava amb els peuets encara vacil·lants donant una mà al seu pare i l'altre a mi... Havíem arribat al parc... Va passar la Josefina, una coneguda nostra... Ella tenia un nen de la mateixa edat i em demanà que l'hi deixés una estona, per dur-la a jugar amb ell. [...] De sobte vam sentir una remor llunyana d'avions. Vam alçar el cap intentant localitzar-los. [...] Com si pressentís la tragèdia que havia de viure, vaig mirar cap al fons del passeig per on havia desaparegut la Josefina amb la nostra nena. Mentrestant el brunzir dels trimotors començà a fer-se fort d'una manera esgarrifosa i al mateix temps una terrible explosió, seguida d'altres, estremia el brancatge nu dels arbres. Vaig sentir-me llançada a distància, em vaig trobar estirada a terra a poques passes de l'Albert. Em vaig alçar i volia córrer; ell m'agafava per les faldilles per deturar-me. Jo em sentia desesperada. Només pensava en la petita, perduda enmig de les bombes que anaven esclatant. [...] En Jordi, el nostre fill, vivia: l'Albert el duia a coll. Els bancs, on moments abans els vells prenien el sol, estaven ara molts d'ells partits pel mig. Braços i cames i trossos de roba fumejant penjaven de les branques nues. Mares plorant corrien embogides buscant els fills desapareguts. [...] Vaig arribar a l'escalinata central. Allà, a l'últim graó, la Josefina s'oferia als nostres ulls en tota la cruesa d'aquella mort espantosa. Tenia un gran esvoranc al ventre i tota la faldilla plena de sang. A terra, al seu costat, la nostra petita amb un somriure als llavis. Semblava que dormia. Unes gotes menudes, vermelles com robins, li queien cara avall. Vaig llançar-me com una boja sobre el seu cos inanimat...”
Els autors d'aquesta massacre van ser tres SM-79 italians liderats per l'oficial Lamanna. Les seves bombes van afectar el Parc, el passeig Nou, la carretera de Vilafant, el carrer Pirineus i el Camp dels Alemanys. El mateix dia una altra patrulla de bombarders italians, aquesta comandada pel capità Zigiotti, va tornar a bombardejar Figueres afectant el carrer de Santa Llogaia i els voltants. Els dos atacs es van endur 16 vides i van deixar 27 ferits.