Els promotors diuen que la caiguda del caixet i de la contractació volta el 30%
Les orquestres i els grups musicals, sobretot els grans, noten la crisi, que és una oportunitat per a les formacions petites
Crisi i més crisi. Si els pobles han pogut esquivar el temporal a l'hora d'organitzar la festa major, no es pot dir el mateix del gremi musical. Tant promotors com artistes han vist reduït el caixet considerablement. Tot i que no es disposi de xifres, el clam és absolut. Totes les fonts consultades parlen d'un 25% o un 30% de reducció en la contractació d'espectacles, i que s'han hagut d'estrènyer el cinturó pel que fa als honoraris.
Kiko Sans, gerent de la promotora de Vinaròs Grup Maestrat, comenta que «tots els sectors han resultat perjudicats per la crisi» i s'han acabat els «grans concerts» de l'estil de La Oreja de Van Gogh o El Canto del Loco, que si l'any passat «actuaven deu vegades a la demarcació, enguany ho fan molt menys». El món de l'orquestra, encara que manté un nombre semblant d'actuacions, també ha hagut de rebaixar les seves pretensions econòmiques. «Es busca l'article econòmic, sense perdre qualitat», comenta Sans. Un altre promotor, en aquest cas de l'empresa Centaño de Vilanova i la Geltrú, hi afegeix que aquest estiu s'han buscat grups molt més assequibles, com ara La Pegatina, tot i que no necessàriament són els grans beneficiats de la crisi, ja que són grups «nous i frescos» que també haurien triomfat.
Un 80%, per a orquestres
Resulta una operació bastant habitual d'alguns representants oferir un espectacle infantil si es tanca el contracte de l'orquestra de nit. Són contrapartides que s'endú (si, com és habitual, aquests espectacles de tarda són de poca entitat) la canalla. Potser per això hi ha tantes festes de l'escuma a la majoria de municipis. Perquè són una activitat festiva, fresca i de poc pressupost. Jordi Fàbregas, de l'empresa 23 Arts, sap que «la part grossa del pastís del pressupost de les festes majors se l'enduen les orquestres». Pot ser fins a un 80%. El 20% restant s'ha de repartir per a la resta. Per Fàbregas, això sí, és una bona notícia que cada cop els tècnics municipals s'impliquin més en les programacions. Abans, els representants els tancaven el cartell, sense gaires recomanacions ni queixes municipals. Jos Novellon, de Producciones Jos, abans portava cantants com ara Marta Sánchez i Julio Iglesias, tot i que ara s'ha quedat «en la parcel·la còmoda», amb artistes de casa com el Màgic Andreu i Jordi LP. Novellon és dels partidaris de regalar un espectacle extra a la festa major abans que acceptar pagar comissions als tècnics. «És millor regalar una actuació de titelles al poble», considera. I no li importa gaire la qualitat, «perquè és un públic poc exigent; són activitats gratuïtes i per a mainada». Ben bé al contrari del que creuen empreses com ara 23 Arts i associacions d'artistes com Teatre per a Tots els Públics, que diuen que no s'ha de baixar el llistó qualitatiu.
Menys gires teatrals
jordi bordesLes comèdies teatrals de companyies professionals també eren habituals en les programacions de festa major, però la tradició ha anat derivant cap a espectacles de carrer gratuïts. Tot i això, hi ha una vintena de funcions programades d'El joc dels idiotes, de Joan Pera i Lloll Beltran, i també Paco Morán en preveu alguna d'El enfermo imaginario. La majoria de companyies, però, programen les gires dins de les temporades estables. La productora Annexa va provar d'oferir una versió del musical Què per a festes majors, però les poques operacions tancades no la feien rendible. I hi ha més evidències en el camp teatral. Un grup d'actors es va plantejar a principi d'estiu preparar una comèdia per a festes majors de municipis petits i mitjans. Tots els regidors contactats, però, van dir que la retallada pressupostària havia fet caure la nit de teatre de la programació festiva.
Els històrics aguanten
Joan FiguerasUna de les orquestres per excel·lència del panorama estiuenc català, i especialment del Camp de Tarragona, és la Gira-sol. Aquest grup de vuit músics, que des del 1982 actua en tot tipus de festes majors, no ha notat excessivament els efectes de la crisi. Martí Coll, el gerent, comenta que, tot i que sí que els ha disminuït lleugerament el nombre d'actuacions –aproximadament el 8%–, no els ha variat la cotització econòmica. «La nostra oferta variada de ball clàssic i música actual ens permet mantenir el caixet», explica, amb contractacions per tocar entre tres i sis hores. La Gira-sol, que fa una mitjana de 70 concerts l'any, dels quals el 50% es concentren entre Sant Joan i finals de setembre, basa el repertori en clàssics de tots els temps i música pop d'última tendència, i sembla que, tot i la crisi, continuarà amenitzant les festes majors fins que surti el sol.
