La conferència del professor Bouchard
L'ESTORA
La conferència del sociòleg quebequès Gérard Bouchard a La Nau de la Universitat de València Estudi General, no defraudà les expectatives, almenys des de la perspectiva de les societats com la nostra amb similituds amb el cas de Quebec, una experiència federal i alhora soberanista, dins d' un estat federal amb una majoria lingüística diferent.
Però abans de res, s'ha de reparar amb les absències a la sala, puix no hi vaig veure a cap significat polític o política de l'esquerra ni de la gent que es coneguda com a representativa del valencianisme cultural o social. Dóna què pensar que es deixe passar una ocasió com aquesta, en la qual podem aproximar-nos a una mostra concreta com la del Quebec, on el dret a decidir s'ha portat a la pràctica sense sorolls ni trencaments.
L' exposició se centrà al voltant de com articular la diversitat dins d' una societat democràtica, amb les diverses fórmules existents. En aquest punt, la “interculturalitat” representa —al parer del professor esmentat— la millor opció, ja que comporta acceptar els continguts i les aportacions de la diversitat existent al si de la societat política, evitant desigualtats o discriminacions. Aquesta opció ha implicat subvencionar les escoles religioses cristianes, jueves i islàmiques- conservant i respectant les seus tradicions, les quals fomenten la desigualtat en detriment de les dones.
La relació entre l' estat - nació i la mundialització fou altre element de consideració, remarcant-ne com el nacionalisme no totalitari ha estat una font d'igualtat i progrés social. També es reparà en l' existència de nacionals sociològiques no oficials com a tals, cas de Quebec, Catalunya, Euskadi, Escòcia... això sí, sempre en un to acadèmic amb arguments i consideracions obertes a la reflexió.
Al col·loqui no es pogué evitar la referència a la proximitat, a allò més concret que entre nosaltres es un tema controvertit. Com podeu imaginar és tracta del cas de Catalunya. En aquest punt, em va sorprendre l'intervenció del professor Javier de Lucas, amb uns a priori un tant coincidents amb aquells que exposava a les aules el professor falangista Diego Sevilla Andrés, allà pels anys 1960, en contrast amb els plantejaments federalistes que feia el professor Murillo Ferrol.
El professor Bouchard va recordar que a Quebec el referèndum era una forma legal, i com en dos ocasions s'havia exercit el dret a decidir de forma pacífica, també va dir que moltes lleis o constitucions al món han estat superades per processos decisoris que han generat estat nous.
No hi ha dubte que el pas d'aquest eminent sociòleg ha servit més per debatre amb serenitat en temes que ens afecten i abordar l' exercici del dret a decidir amb normalitat.
