Margarida Xirgu, un estil teatral encara vigent
La llegendària actriu catalana Margarida Xirgu és potser un cas paradigmàtic que exemplifica la contribució de tants exiliats als països d'acollida. Amb una carrera consolidada a Catalunya, Xirgu ja era coneguda a l'Amèrica del Sud des del 1912, quan va fer una gira teatral per l'Argentina, l'Uruguai i Xile, amb gran èxit.
El cop d'estat de 1936 va sorprendre-la precisament a Buenos Aires, realitzant la seva quarta gira americana. García Lorca havia d'acompanyar-la inicialment, però va decidir romandre a Espanya amb la promesa d'afegir-s'hi més tard, una promesa que el tràgic final del poeta va fer impossible complir.
L'actriu catalana va ser nomenada delegada de la República a l'Uruguai l'any 1937. El 1938 roda a l'Argentina el film sonor Bodas de sangre, basat en l'obra del seu enyorat García Lorca. Un any més tard, el règim franquista la condemna a l'exili permanent i confisca tots els seus béns. A partir d'aquest moment, Xirgu decideix abocar tot el seu talent i els seus coneixements dramàtics per millorar el teatre del con sud d'Amèrica. A banda de les múltiples representacions que la seva companyia fa a Montevideo i Buenos Aires, el 1941 funda a Santiago de Xile la primera escola d'art dramàtic del país, vinculada a la universitat. Presideix el jurat dels Jocs Florals de l'exili, i quan l'any 1949 el govern del general Perón prohibeix l'estrena d'una obra d'Albert Camus que ella dirigia a Buenos Aires, decideix d'establir-se a Montevideo de forma definitiva. És nomenada directora de l'Escola Municipal d'Art Dramàtic de la capital uruguaiana (que avui duu el seu nom) i directora de la Comèdia Nacional de l'Uruguai. Amb la caiguda del règim de Perón torna amb freqüència a Buenos Aires. El teatre del Casal de Catalunya de Buenos rep el nom de Margarida Xirgu el 1966, durant un acte d'homenatge que li fa la comunitat catalana de la ciutat. La genial actriu i directora mor a Montevideo el 25 d'abril de 1969. És vetllada al Museu del Teatre. El seu taüt és cobert amb una gran senyera i membres del Casal Català de la ciutat hi fan guàrdia permanent.
Les generacions d'actors dramàtics argentins i uruguaians de la segona meitat del segle XX es reconeixen hereus de les ensenyances i l'estil teatral de Margarida Xirgu, un referent que encara és present a les escoles de teatre de l'Argentina, Xile i l'Uruguai.
