Radio Liberty, patrimoni oblidat

El propietari de les 33 hectàrees de Radio Liberty, l'Estat espanyol, no ha sabut què fer amb aquells terrenys i aquelles edificacions, que ocupen 3.500 metres quadrats, des que l'emissora va deixar d'emetre i els militars nord-americans la van abandonar. La seguretat privada pagada pel Ministeri de Medi Ambient n'ha impedit la degradació accelerada fins que, ja fa uns anys, es va retirar. Ara l'aspecte d'aquelles instal·lacions, que encara semblen recuperables, és llastimós.

Els polítics no acaben de decidir què han de deixar-hi fer, a Radio Liberty, i l'estat d'enrunament ja comença a semblar perillós. Aquella pineda immensa i privilegiada, arran de platja, és un cau que atresora un valor historiogràfic remarcable. Només cal passejar-hi per comprovar que aquelles edificacions encara tenen vida latent. L'accés és fàcil, perquè bona part de la tanca perimetral està tombada i, per entrar-hi, n'hi ha prou a aixecar el peu per no entrebancar-se. Radio Liberty és per molts aquella instal·lació de Pals que, fins a l'any 2006, estava coronada per una immensa antena en forma d'estenedor. Per uns, aquella emissora de ràdio, enfocada cap a la Unió Soviètica i els seus països satèl·lits i creada per a la campanya anticomunista, va representar el colonitzador imperialista. Per uns altres, un bon lloc de feina. També n'hi ha de més reflexius que van veure aquella instal·lació paisatgísticament incòmoda com un mal menor que va exercir d'antídot contra l'atac de les polítiques especuladores del franquisme tardà, un estenedor immens que va evitar l'anorreament de la franja maritimoterrestre. En l'últim any i mig, la degradació s'ha accelerat a causa de la deixadesa del govern espanyol, que no s'ha gastat ni un euro per mantenir un patrimoni col·lectiu que va viure intensament una etapa clau de la història mundial, la guerra freda.

Ara que s'albira l'arribada de dos projectes que podrien servir per rehabilitar la zona –el de recuperació mediambiental, de la Fundació Mar, i la idea de reconvertir les instal·lacions en un memorial de la guerra freda, impulsat pel socialista Raimon Martínez Fraile–, vénen al cap les promeses erràtiques d'uns i altres per recuperar l'espai. De moment, però, només paraules. Un dels últims que van anunciar “canvis imminents” va ser Carles Jaume, el subdelegat del govern espanyol a Girona, que a principis de l'any passat prometia el tancament perimetral per “impedir que algú prengui mal”. No se n'ha sabut res més.

Ara mateix, Radio Liberty és una de les vergonyes del patrimoni estatal. Visitar les antigues instal·lacions és fàcil. La tanca perimetral està foradada per tot arreu. En l'accés des de la platja hi ha desenes de metres de malla tombada a terra i, per entrar-hi, només cal aixecar el peu per no caure. A través de les pinedes, es pot accedir fins a les entranyes de l'emissora que escoltava Mikhaïl Gorbatxov, que va esperonar Borís Ieltsin i que devia donar més d'un maldecap a Nikita Khrusxov. La porta d'entrada –al vessant sud–, rovellada, amb la garita en un estat lamentable, conserva encara el gual que impedeix aparcar-hi al davant, expedit el 1996 i renovat anualment fins al 2001. Tothom hi pot arribar, fent veure que no ha vist cap dels rètols de “perill” penjats al vessant oest, on la tanca sembla més conservada. La primera impressió és de tristor, per un espai carregat d'història que ha passat per mans d'humans que no han superat totes les etapes del creixement com Déu mana. No recordo cap vidre sencer. A l'accés principal, la palmera immensa a pocs metres de l'única parabòlica dreta –aparentment lliure de l'escarabat morrut– vigila l'entrada. A l'edifici principal, a l'esquerra, la barra del bar, un servei que no faltava mai on hi havia militars; a la dreta, la devastació. Una cadira de despatx mig tapa l'escapadissa d'arxius. Són fulls del servei de seguretat que va vigilar les instal·lacions mentre el Ministeri de Medi Ambient va voler. És la imatge del caos.

Els americans van comprar aquells terrenys el març del 1958 –i els van escripturar a nom de l'Estat espanyol– per un preu de 7,5 milions de pessetes, segons s'assegura en el documentadíssim web per a nostàlgics www.radioliberty.org, ara mateix l'únic esforç de memòria històrica a l'abast de tothom.