Els pares fan pinya amb els centres per defensar la immersió lingüística
Les AMPA dels centres afectats per la resolució del TSJC es neguen a canviar el projecte lingüístic
Addueixen que una minoria no pot imposar el seu criteri
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i les entitats que promouen un canvi en el model lingüístic de l'escola catalana han topat amb l'oposició ferma dels pares, tant dels centres concertats, com dels públics, que han fet pinya amb el govern i els directors contra la resolució que obliga cinc escoles a fer el 25% de les classes no-lingüístiques en castellà.
“Les AMPA donen suport a la posició de l'escola perquè no estan disposades a permetre que un sol pare canviï el règim lingüístic que ells han escollit”, assegurava ahir el secretari general adjunt de la Federació Escola Cristiana de Catalunya, Carles Armengol, en referència a les quatre AMPA de la seva entitat que han presentat recurs a la interlocutòria de l'alt tribunal.
L'actitud dels pares i mares dels centres afectats per la resolució del TSJC (quatre de concertats i un de públic) és clau per a la defensa del model d'escola en català, vigent des de fa més de tres dècades. Els recursos presentats per les AMPA basen la seva argumentació en la defensa dels drets dels pares que se'ls respecti el projecte lingüístic que van acceptar en triar l'escola dels seus fills i que és aprovat pel consell escolar. Els pares recorden també que els qui demanen la introducció del castellà com a llengua vehicular a l'escola representen un percentatge molt minoritari dels pares de les escoles de Catalunya.
De fet, així que es va fer pública la resolució del TSJC, tant la Federació d'Associacions de Pares de Catalunya (FAPAC), que aplega les AMPA de les escoles públiques, com la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Ccapac), que representa la major part dels centres concertats, van fer sengles comunicats en defensa de l'actual model d'immersió lingüística en català.
La unitat d'acció s'ha traslladat també al Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), plataforma que aplega associacions de pares, mestres, sindicats i estudiants, que han defensat l'escola en català i reclamen al govern que lideri la insubmissió al TSJC i a la llei Wert.
El precedent de les Illes Balears
La clau de l'èxit de la vaga de tres setmanes que van fer els mestres balears contra el decret de trilingüisme del govern de José Ramón Bauzá, que liquidava la immersió en català va ser, sense cap dubte, el suport que van tenir dels pares. Els docents van comptar, en tot moment, amb la complicitat d'uns pares que, en la seva majoria, no només no s'hi van posar en contra, sinó que, en ocasions, es van oferir a no dur els nens a escola perquè la vaga pogués continuar sense que els mestres se'n ressentissin tant en la seva nòmina.
També a Catalunya els pares han hagut d'intervenir en vista de la resolució del TSJC i mostrar el seu compromís amb l'escola en català.
