Necessitem el 8 de març més que mai

Un any més, des d'en fa tants, les dones eixim al carrer el dia 8 de març per recordar a la societat que les diferències entre homes i dones continuen, afectant els nostres drets i que volem que acaben. Totes les persones som iguals, o siga que ens mereixem tindre els mateixos drets, les mateixes oportunitats i el màxim respecte al sí de la societat. Però això encara no s'ha aconseguit, ni en el món de l'opulència occidental, ni encara menys en els països més endarrerits.

Pel que ens afecta a nosaltres, la nostra és una societat profundament patriarcal i cada dia, amb les actituds més quotidianes, mostrem el sexisme que hem heretat. Per això, l'esforç ha de ser conscient i voluntari, perquè cal anar més enllà de les etiquetes, aprofundir i descobrir les coses que podem, volem i devem canviar, per aconseguir la igualtat, tant en la vida laboral, com en la política i en la privada...

Precisament les persones que ens diem d'esquerres som els qui hem d'estar en continua revisió d'allò que fem i pensem, perquè mantindre una mirada critica és el que ens conforma, el que de veritat ens retrata, i no les etiquetes. Una mirada crítica sobre el masclisme, actiu i passiu, que encara perdura en la nostra societat és el repte que hem d'assumir cada dia.

Portem molts anys de lluita feminista i tot i així encara hi ha qui no sap el que vol dir. Parlar de lluita feminista és parlar del treball del feminisme per a aconseguir la igualtat social real entre dones i homes. Com a societat del segle XXI que som, hem de perseguir amb convicció individual i col·lectiva, que les persones que formem part del mateix món tenim els mateixos drets. Així de simple!

I açò tan solemne, que sembla tan bonic, es tradueix en què el nostre pensament, la nostra actitud i el nostre llenguatge han de canviar substancialment per a tindre una actitud realment igualitària. Pot ser que el masclisme actual és més subtil, de gra més fi i per això també pot ser que és més difícil de combatre, perquè és un enemic que es cola com un polsim a tot arreu... des del moment en que la mare compra a la filla el primer vestidet de color de rosa.

En l'època actual, amb açò que diuen crisi, però que en realitat és una estafa en tota regla, totes les fites socials aconseguides, han quedat reduïdes al no res, i per tant, el feminisme també. Per exemple hi ha la llei de l'avortament o contra l'avortament, del govern del PP, que és un pas enrere que ens retrotrau a l'època del franquisme dels nostres pares. En realitat, enguany eixirem al carrer a exigir el mateix que fa 30 anys.

La situació política actual fa que calga tornar a lluitar per uns drets que havíem aconseguit i que creiem consolidats. Però res no és casual, sinó que és el resultat de les polítiques corruptes d'un sistema pudent que és la refundació del capitalisme. Les dones més que ningú no podem mirar cap un altre costat, mentre “ells” consoliden la trama i la gran estafa, perquè les dones som les més perjudicades. La feminització de la pobresa és una realitat i les xifres ho demostren.

Les Dones en Bloc de Silla (Compromís), des de fa tres anys, fem diverses activitats a la Casa de la Dona, davant del buit més absolut de l'ajuntament, que no té cap política per a dotar-la de contingut. Tot al contrari, hem patit restriccions horàries, cap tipus de pressupost o d'ajut, intents de fer-nos fora... Tot molt lamentable, evidentment, encara que podem presumir que no han aconseguit ni silenciar-nos ni abatre'ns.

Pensem que fer política és escoltar la gent i oferir-li allò que necessita i, per això, en els darrers mesos hem impulsat dos mocions que busquen fer polítiques actives. La primera, sobre l'educació, que és una part fonamental per a la transformació social. Hem proposat que una representant del Consell de la Dona forme part del Consell Escolar, per poder aportar als projectes educatius dels centres, programes per a fomentar la convivència igualitària i la prevenció de la violència.

L'altra moció, ha esta aprovada en el darrer plenari on, a través del Consell de la Dona, hem demanat la retirada de l'avantprojecte de Llei Orgànica de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada, perquè considerem que és una llei intolerable, que ens tracta a les dones com a ciutadanes de segona i incapacitades per a decidir sobre nosaltres mateix.

Per acabar vull fer una crida també doble. D'una banda, vull demanar que anem totes i tots junts, homes i dones, a la manifestació del dia 8, perquè cal que els homes lluiten també activament per la igualtat de la societat.

D'altra, vull aprofitar que sóc candidata en les llistes de Compromís per a les eleccions europees. Amb aquestes llistes, que són obertes a la ciutadania, volem incidir en allò que creiem, en la necessitat d'una profunda renovació de la democràcia. Que jo em presente i que tu em pugues triar n'és una mostra. Qui crega en la participació i en els nostres valors, només s'ha d'inscriure ací (https://coaliciocompromis.net/primaries/signup) i podrà triar les persones que ens van a representar, de veritat, a Europa.

Només una societat igualitària i participativa ens portarà al canvi social que hui, més que mai, desitgem aconseguir, perquè podem, si volem.

(*) Anna Perpinyà és la Secretària de Compromís per Silla