Educació

Trenta dies tancats al Ciutat de Cremona d'Alaquàs

La comunitat educativa assegura que abandonaran aquesta actitud en rebre la resposta positiva de la Conselleria

Pares, mares i alumnat organitzen torns perquè no decaiga la flama

El 18 de març s'ha complit un mes justet des que els pares i mares d'aquesta escola de la vila d'Alaquàs, van decidir tancar-se indefinidament en el centre, en demanda d'unes reivindicacions que consideren justes des del primer moment.

El centre està condemnat al tancament per inanició, en haver decidit la conselleria d'Educació, no concedir pròrroga d'una aula d'infantil de tres anys i, el que és pitjor, negar-los la que tenien concedida, amb l'excusa d'haver suficients places a la localitat.

La comunitat educativa d'aquest centre, configurat únicament i exclusiva a base de barracons, porta una trentena de dies tancada en senyal de protesta, en considerar que Alaquàs es mereix una educació pública i de qualitat, laica, inclusiva i en valencià, que garantisca la igualtat d'oportunitats.

El pares i mares del Ciutat de Cremona, demanen una escola democràtica, participativa, que forme ciutadans amb esperit crític i és per això que rebutgen les retallades en educació en qualsevol servei públic.

A més, exigeixen la transparència en la gestió econòmica i volen saber on estan els diners destinats a construir l'escola promesa des de fa set anys. Però també lluiten perquè es modifiquen els criteris d'arranjament escolar i que beneficien a totes les famílies.

És per això que, amb aquesta actitud i amb el tancament indefinit en el centre, demanen el manteniment de totes les línies educatives de tres anys d'Alaquàs i lluiten per evitar l'aplicació de la LOMQE, que consideren regressiva per a l'escola pública.

Visita de Guaix

En coincidència amb el mes de permanència de pares i mares en el centre escolar Ciutat de Cremona d'Alaquàs, una representació de la Plataforma per l'Ensenyament Públic de l'Horta Sud i de l'Associació Guaix per una escola en valencià, han acudit hui dimarts 18 de març, en visita solidària amb els pares d'aquest centre públic d'Alaquàs.

Les dues organitzacions, han restat a disposició dels pares en lluita i han assegurat compartir tots i cadascú dels punts del decàleg del Col·legi Públic Ciutat de Cremona, però a més d'això, han restat a la seua disposició per a qualsevol acció que haja de fer-se en favor d'un arranjament escolar afavoridor i no restrictiu com el que pretén aplicar la consellera Català arreu del País Valencià.

Entre falla i falla, Cremona

Pere Rossell

Si d'alguna cosa s'ha d'estar convençut després de visitar els pares i mares d'aquesta escola d'Alaquàs, és que aquesta gent s'estima l'escola pública i la defensa, com a garant d'una educació de qualitat, laica, inclusiva i en valencià.

Els tancats a un raconet d'aquest centre, concretament ala sala de psicomotricitat que els ha cedit l'Ajuntament de la vila, no fan més que subratllar el que el conjunt de la societat valenciana hauria d'estar demanant des del primer minut en que es presentà l'arranjament escolar restrictiu de la responsable d'educació i veïna de Torrent de l'Horta, l'honorable (¿?) Consellera.

Ells, més que ningú saben, que després de set anys de promeses incomplides, els han pres el pèl i, no estan disposats a que aquesta acció reste impune. La tancada és una bona mostra del que estan disposats a fer i, per si això fos poc, encara han embotinat altres escoles i el sindicat majoritari, a fer una concentració el 29 de març que s'aplegarà al centre de València vinguts des dels quatre punts cardinals d ela gran urbs.

Els tancats, el col·lectiu educatiu del Cremona, demanen el que és just i estan disposats a deixar de mantenir la protesta a l'instant en que la consellera Català siga capaç de desfer l'embolic i de mantenir les línies previstes. En el moment en que s'anuncien els terminis per a construir un centre de taulellets i poder oblidar així el malson de fer escola dins d'unes “llanderoles” que fan aigua per tots els costats. En el moment en que deixen de llançar a les butxaques dels seus amics, coneguts i saludats, més de 2 milions d'euros l'any que diuen que costa el manteniment de tota una escola deprimària amb més de 500 alumnes.

Set anys de mentides posats en una vidriola, haurien donat per poder disposar ja d'un bon centre equipat i en condicions. Això és el que volen els paresi mares del Cremona que han decidit mantenir la lluita entre falla i falla. Tots som el Cremona i la consellera ho sap, però mira cap a un altre cantó mentre espera per veure si salta la llebre dins del seu partit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia