El tren que haurà de convèncer

A l'Alt Maresme ens agrada pujar a Girona, però ens agrada fer-ho amb cotxe, perquè l'opció del tren fa massa anys que va quedar descartada per inoperativa. Quan un mitjà de transport t'obliga a preveure l'arribada a la destinació amb un marge de dues hores i et fa fer transbords intempestius està condemnat al fracàs. Davant d'un panorama tan desolat, no fa estrany pensar que ahir hauria d'haver estat un dia especial. O això pensava jo mentre esperava el comboi de la nova línia que uneix el Maresme i Girona. Era el viatge inaugural i, malgrat no esperar ni els gegants ni la banda de música que dónes solemnitat al fet, reconec que sí que creia que hi hauria certa expectació entre els usuaris habituals. Doncs d'aquests, ni un. De fet, deu minuts abans de l'hora d'arribada compartia les andanes amb una parella de Mossos que feien la ronda i un gat que prenia el sol. Decebedor, sí, però realista. La dona que em ven el bitllet em confirma que no hi ha hagut temps per canviar els hàbits. “La gent agafa el tren que li va bé per l'hora”, sentencia. M'assec en un banc i espero. Arriba més gent i m'hi atanso. Són dues noies que van a Girona, a la facultat. No en saben res, de la nova línia. Els n'informo. Una tercera persona que és al costat m'ho fa repetir. Ho faig convençuda que m'he convertit en informadora de Renfe. Em salva de la situació un regidor de Calella que ha estat convidat a unir-se al comboi que transformarà Blanes, de forma simbòlica, en terra d'abraçada institucional d'autoritats del Maresme i de Girona. La fem petar i em comenta que és un gran avenç poder disposar finalment d'aquesta línia. Li faig que sí amb el cap i penso que potser en aquest cas la justícia històrica ha arribat un pèl tard i que caldrà temps i paciència per canviar els costums. Quan finalment arriba el tren m'uneixo al primer vagó, curull d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores convençuts que aquest és un dia per marcar en el calendari. Tot són lloances, felicitacions i exclamacions sobre la caiguda de barreres i la unificació del territori. Més enllà, però, compto molts seients buits. Massa i tot.