Un ídol de la boxa catalana aixafat pel franquisme
Josep Juan Gironès, conegut en el món de la boxa com a Joan Gironès, el Crack de Gràcia o el Canari, va ser un dels primers ídols de masses de l'esport català. Nascut el 1904 al número 29 del carrer de la Llibertat de Barcelona, on ara una placa el recorda, va ser un esportista llorejat, campió de Catalunya, d'Espanya i d'Europa: “Des del 1929, quan conquereix el títol de campió d'Europa de pes ploma, defensa vuit vegades el títol continental sense perdre'l, fins al 1934, en què l'abandona sense combatre”, explica Joaquim Roglan en el llibre Combat a mort. Gironès i els boxejadors perseguits pel franquisme (Angle Editorial, 2007). La boxa gaudia als anys trenta d'una gran popularitat, amb combats que podien reunir 80.000 espectadors a l'estadi de Montjuïc. Des que el 1922 debuta, per mitjà del que serà el gran mànager de la boxa catalana, Àngel Artero, Gironès protagonitza tretze anys d'una fulgurant carrera, que arriba al cim el 12 de febrer del 1935: el Crack de Gràcia té la possibilitat històrica de “guanyar el primer títol mundial per a Catalunya”. L'expectació és enorme. Aquell dia, el periodista Josep Maria Planes escriu: “Les circumstàncies han volgut que aquest xicot modest, tímid, gris [...], home del seu barri, fos, paradoxalment, una de les vedettes del país, el nostre primer as esportiu.” En aquell combat, Gironès perd per KO davant Freddie Miller. És el seu primer i últim KO. Després es retira i rebrà un homenatge multitudinari, juntament amb el futbolista Samitier, al camp del Barça de les Corts.
El juliol del 1936, Gironès, com altres esportistes, entra a formar part del Cos General de Policia. Ell serà escorta personal del president Companys. Al final de la guerra, marxa a l'exili i va a parar al camp de concentració de Bram, fins que pot embarcar-se cap a Mèxic, on morirà el 1982. Mai tornarà. Un altre boxejador, Carles Flix, entrenat també per Artero, quan està a punt de creuar la frontera decideix tornar: no ha fet res dolent i vol demostrar que les acusacions que van ser torturadors a les txeques són falses. És fet pres i afusellat. Gironès deixa a Barcelona dona i filla. Tal com explica el documental 138 segons. L'enigma Gironès, el franquisme va abocar sobre ell tot de calúmnies destinades a esborrar-lo de la història. A més, un altre boxejador es va fer passar per ell i va admetre aquestes tortures. A Mèxic, Gironès portarà una vida solitària en què enterra el seu passat de mite esportiu.
