Igualant les oportunitats

Lita Álvarez no és de queixar-se, sinó d'arremangar-se i plantar cara a les adversitats per trobar-hi solucions. Ho feia fa 26 anys, quan va participar en la creació del Servei d'Atenció d'Infants i Famílies Quatre Vents (SAIF) al Raval de Barcelona en el si de la Fundació Pere Claver, ho va fer amb el canvi d'etapa que va significar el 2003 la creació de la Fundació Quatre Vents, i ho fa ara, veient les necessitats que continuen tenint moltes famílies i intentant donar-los resposta. “El somriure d'aquestes criatures és el més gran que pots viure. Això no es paga ni amb totes les peles del món”, assegura Álvarez, directora de Quatre Vents.

Ha vist l'evolució del barri i disfruta de bones notícies, com ara quan es troba pel carrer algun jove que va conèixer de nen i li explica que la vida li va bé. Però també, sovint, massa sovint, pateix per les males notícies. I llavors és quan es tracta de no amagar el cap sota l'ala, trobar diners on es pugui i donar respostes. Així, a la guarderia acaben de posar en marxa l'anomenada llar de recuperació, un espai especial per als nens quan estan malalts. “Havíem vist que hi havia mares que perdien la feina perquè tenien la criatura malalta i havien de faltar uns dies. No podia ser”, raona. Ara, els poden deixar igualment a la llar, anar a treballar tranquil·les i, a més, les cuidadores s'asseguren que es prenguin la medicació.

De fet, la guarderia no ha perdut en cap moment el caràcter innovador amb què va néixer fa 26 anys: atén infants de tres mesos a quatre anys i també presta atenció integral a la família en situació de risc social. Obre durant les 24 hores de dilluns a dissabte, amb les vacances escolars incloses. Actualment, se'n beneficien 55 infants, i n'hi ha una vintena en llista d'espera. “Ara sembla mentida, però vam començar amb tres nens. Era un 7 de desembre”, recorda Álvarez. El servei de 24 hores es va crear perquè les prostitutes hi poguessin deixar els fills a les nits i s'ha mantingut aquest horari flexible per a les mares soles que treballen en serveis com ara l'hostaleria, en hospitals o residències d'avis. “Vam començar amb mares que havien arribat d'Andalusia i d'Extremadura, i els últims anys n'han arribat d'Amèrica del Sud. Els problemes són similars –mares sense xarxa familiar de suport i sense recursos econòmics–, però ara encara és pitjor perquè, a més a més, tenen problemes de papers i moltes dificultats per trobar feina”, relata Álvarez.

Durant tots aquests anys han ofert servei de repartiment d'aliments, cursets per millorar l'atenció als fills, ensenyar una alimentació correcta, espais de joc... Un dels primers serveis, com en moltes altres entitats del Raval, va ser el de dutxes. Amb la bonança econòmica es va tancar. Ara, però, l'han tornat a obrir. “Vèiem que alguns nanos no venien prou polits i ens vam adonar que el problema era que no tenien aigua a casa perquè els havien tallat el servei –explica–. Per això hem recuperat tant les dutxes com la bugaderia.” Entre els projectes immediats, hi ha un taller sobre la bona alimentació.