Les entitats socials, a remolc dels nous moviments
Internet ha provocat una transformació en la manera com els ciutadans participen en la societat i ha fet que s'allunyin dels canals tradicionals
Moviments com ara el 15-M i la PAH exemplifiquen el canvi
Internet està canviant els costums de les persones en molts àmbits de la vida. Des dels nous hàbits de consum fins a la manera com el ciutadà participa en la societat, fins i tot incentivant i iniciant moviments de protesta social com ara la PAH i el gran fenomen que exemplifica aquest canvi participatiu, el moviment 15-M de l'any 2011. Una manera activa de participar en la societat que suposa entendre i comprendre internet, un fenomen que alguns estudiosos anomenen clicktivisme o ciberactivisme.
El professor de dret i ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ismael Peña-López comenta que participar d'una manera tan senzilla com fent un sol clic és un comportament que, “de manera aïllada, té molt poc valor”, però que, “si aquest comportament es produeix de manera agregada, té un valor molt gran”. Com explica el catedràtic en ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan Subirats, és el que s'ha anomenat “el pas de l'acció col·lectiva a l'acció connectiva”.
Activisme des de casa
A parer de Peña-López, aquesta nova manera de dir la teva, encara vista d'una manera pejorativa, té en el clic la punta d'una piràmide en què a la base hi ha els grans creadors d'informació, com ara organitzacions, entitats, sindicats, partits polítics, etc. Una pràctica que implica poc compromís o poc risc als ulls d'aquelles persones que duen a terme l'activisme des de casa, per exemple. Tot i això, “pel que fa al compromís, aquesta manera de participar tampoc és tan diferent del que fa una persona que va a la Via Catalana”, segons Peña-López.
Tots aquests nous moviments comporten, per Peña-López, una baixada del nombre d'afiliats a les entitats socials. “És un nou públic que no creu en les estructures de poder de dins les organitzacions”, comenta el professor de la UOC. I és que les noves plataformes volen ser molt més flexibles pel que fa a la participació i permeten que cadascú hi aporti el seu talent, sense haver de començar per baix per després anar escalant com en les organitzacions més “clàssiques”. Un afebliment de les entitats que Subirats també atribueix a la crisi econòmica, ja que, com explica, “els joves ja no s'afilien als sindicats perquè simplement ja no treballen”.
Internet, el canvi
Les noves pràctiques, internet i les xarxes socials han permès trencar la tirania de l'espai-temps, i han fet possible que la informació flueixi lliurement, cosa que ha donat accés al coneixement i ha fet possible el naixement d'una gran massa crítica. “Internet ha augmentat la quantitat i la qualitat d'aquesta participació”, assenyala Peña-López. Una revolució que Subirats resumeix de manera contundent dient que “internet és el canvi d'època”, i l'equipara als grans avenços que van suposar invents com ara la màquina de vapor i la impremta. Fins ara, però, com explica Peña-López, els partits polítics i les entitats socials han decidit barallar-se entre si més que no pas entendre el context i adaptar-s'hi. I hi afegeix: “Això també és atribuïble als professors i a les universitats, que hem estat negant la Viquipèdia molt temps.”
Un canvi transversal que, com indica Subirats, comporta “una nova manera de treballar i, fins i tot, de pensar”.
Moviments des de la quotidianitat
Aquests moviments neixen amb l'objectiu d'anar més enllà dels espais tradicionals i de crear noves maneres de fer política. “S'allunyen de la política tradicional, tenen més a veure amb la política del dia a dia”, explica el catedràtic en ciència política de la UAB Joan Subirats. Moviments que neixen des de la quotidianitat, com l'habitatge, la feina, l'accés a l'energia, etc. Per Subirats, n'és una bona prova el fet que s'hagi passat de grups que abans s'anomenaven Salvem... a grups que s'anomenen Som..., com ara Som Escola. “És una manera de fer menys reivindicativa, que busca més l'autogestió i deixa de banda les institucions. És a dir, fem-ho nosaltres”, comenta Subirats.
Un fet que a Catalunya es veu més que a altres llocs. Per Subirats, “un dels exemples més clars és l'Assemblea Nacional Catalana”. És a dir, una organització integrada per gent de diversos partits polítics i que neix des del moviment popular i la voluntat social.