El tramvia fa deu anys sense plans per unir-ne les xarxes
Des de la seva posada en funcionament, aquest mitjà de transport ha donat servei a 200 milions de viatgers
El projecte per connectar el Trambesòs i el Trambaix pel carrer Provença, en suspens
El 3 d'abril del 2004, ahir va fer deu anys, la xarxa de transport públic metropolità de Barcelona s'ampliava amb la reintroducció del tramvia. Una dècada després, el servei ha arribat a acumular la gens menystenible xifra de 200 milions de viatgers, però les seves perspectives d'expansió es veuen limitades per la falta d'un projecte, més o menys concretat, per interconnectar les dues xarxes existents (Trambesòs i Trambaix). En un període de cons-
trenyiment pressupostari per a les administracions, definir el traçat per on s'hauria d'executar la unió continua sent un escull per a la seva execució.
Amb una extensió total de 29,2 quilòmetres, distribuïts en 6 línies amb 56 parades, el tramvia s'ha confirmat com un mitjà d'ús cada cop més freqüent i estabilitzat pels usuaris. A tall d'exemple, un 47% d'aquests l'utilitzen periòdicament per anar a la feina i un 9,4% més, per desplaçar-se a la universitat. L'empresa explotadora, però, ha argumentat insistentment que les potencialitats i la rendibilitat d'aquest mitjà de transport es multiplicarien de manera exponencial amb la connexió de les xarxes. Una, el Trambaix, la més utilitzada, dóna cobertura a Barcelona, l'Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat.
El Trambesòs, per contra, arriba fins a Badalona i Sant Adrià. Tenint en compte que els seus respectius començaments i finals de línia conflueixen a les places de Francesc Macià i les Glòries, respectivament, el 2010 es va plantejar fer la unió pels tres quilòmetres de la Diagonal que separen els dos punts. Una obra que tenia un cost de 220 milions d'euros, però que segons diversos càlculs havia de permetre que el tramvia assolís els 80 milions
de viatgers/any –170.000 diaris–. Per comparar, el 2012, van ser poc més de 23 milions. El nyap de la consulta de la Diagonal, va fer que aquesta possibilitat quedés enterrada des del punt de vista polític.
De fet, les aspres conseqüències d'aquell referèndum són les que han propiciat que, ara per ara, aquesta interconnexió hagi deixat d'estar en l'agenda prioritària dels partits. Fins i tot el PSC, que en el seu dia la va promoure, ara la blasma. L'últim intent per reflotar el debat el va fer l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, l'abril de l'any passat, quan va suggerir enllaçar les dues xarxes a través del carrer Provença. Una actuació, però, que la falta de recursos ha arraconat i que, si tot va bé, es podria començar a debatre a partir del pròxim mandat municipal.
LES XIFRES
El mitjà que obté la millor nota (7,5) dels usuaris
En les enquestes realitzades per l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM), el tramvia hi apareix com el mitjà més ben valorat pels usuaris –obté un 7,5– seguit dels Ferrocarrils de la Generalitat –7,4– o el taxi –7,3–. A la cua del rànquing apareixen les rodalies de Renfe, amb un 6,6. La facilitat d'accés a les andanes i els vehicles o el confort són els elements del servei que els viatgers més agraeixen. Hi ha un indicador, però, que presenta diferències significatives entre les dues xarxes, com és el de la seguretat. En el cas del Trambaix obté la quarta millor, un 7,9, mentre que en el Trambesòs és d'un 7,4 però és el quart factor menys valorat pels enquestats. Una dada que fa aflorar a la memòria els incidents que s'han registrat de nit en algunes de les línies.