Una guia acosta professionals de la salut i persones discapacitades
Dincat recull en un llibret les patologies freqüents dels discapacitats i consells sobre com tractar-los
El sector sanitari s'ha de preparar per atendre l'envelliment del col·lectiu
Fa vuit anys, el 18% de la població amb discapacitat estava en situació d'envelliment, però es calcula que l'any 2026 ho estarà el 60% del col·lectiu. Aquest increment és tot un repte tant per als serveis socials com per als sanitaris. Per donar un cop de mà a metges, infermers i auxiliars clínics, Dincat (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya) va presentar ahir la guia pràctica La salut de les persones amb discapacitat intel·lectual: què hem de tenir en compte?, que ha editat en col·laboració amb el servei de discapacitat intel·lectual de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) de Salt (Gironès) i amb el suport del Ministeri de Sanitat i el Departament de Salut.
“Les claus són que el metge perdi la por d'atendre aquestes persones, però també que a elles el fet d'anar a la consulta els sigui més accessible i més fàcil. En definitiva, es tracta de trencar barreres”, va explicar el psiquiatre Ramon Novell, cap del servei de discapacitat intel·lectual de l'IAS de Salt. És per això que la guia, amb un format molt pràctic per fer consultes ràpides, detalla els tipus de malalties més comunes entre el col·lectiu, ofereix consells específics als professionals de l'àmbit sanitari, detalla els trastorns mèdics i mentals més freqüents en les síndromes genètiques, però també inclou un apartat dedicat a com cal atendre una persona amb discapacitat i un conjunt d'estratègies per aconseguir establir una bona comunicació.
Tot plegat, tant l'apartat relacionat directament amb malalties, com el dedicat a l'atenció, hauran de servir perquè les persones amb discapacitat estiguin més ben ateses i millorin la seva salut. En definitiva, evitar situacions d'incomoditat i angoixes. “És un segment de població encara molt amagat”, va admetre Novell, que va subratllar que la població en general viu més anys per la promoció dels hàbits saludables i perquè s'ha avançat molt en les diagnosis, unes millores que s'han de saber traslladar a les persones amb discapacitat. En conclusió, segons el psiquiatre, “amb la guia es busca un canvi d'actitud”.
Necessitats i dignitat
La presidenta de Dincat, Rosa Cadenas, va recordar el dret de les persones amb discapacitat a la salut i es va mostrar convençuda que la guia servirà per garantir que reben una atenció correcta i que es tenen en compte les seves necessitats i la seva dignitat. De fet, la nova publicació s'emmarca en la campanya de Dincat Enganxa't als drets. Defensar-los és reconèixer les nostres (dis)capacitats, que inclou el dret a la salut, al costat d'altres com ara el dret a l'educació, al treball, a la vida independent i a la igualtat d'oportunitats.
La realitat demostra que tot i que es tracta d'un col·lectiu amb una gran necessitat d'assistència mèdica –tant de tipus físic com mental–, van menys al metge que la població en general. “Hi van menys, sovint es produeixen diagnòstics emmascarats, és a dir, mals diagnòstics, l'experiència pot ser traumàtica per a l'usuari i el professional també està incòmode. És un cercle viciós que cal trencar”, va plantejar el responsable de la comissió de salut i envelliment de Dincat, Lluís Viguera.
Guanyar qualitat
És per això, per trencar el cercle viciós, en paraules de Viguera, o per trencar barreres, en paraules de Novell, que la guia acosta a la pràctica clínica diària les particularitats del col·lectiu. En definitiva, es pretén optimitzar la qualitat assistencial.
Viguera no es va estar de citar alguns dels “errors clàssics”: tractar-los com a infants o bé dirigir-se a l'acompanyant i no pas a l'afectat. També va recomanar als professionals de la salut tenir en compte les seves opinions perquè el tractament sigui efectiu. Deixar-los triar, per exemple, entre prendre un medicament en pastilles o en gotes. Anant més enllà, el responsable de la comissió de salut i envelliment de Dincat va reclamar que per millorar la qualitat de vida i l'atenció al col·lectiu de discapacitats, el sector sanitari i el social parlin i es coordinin.
El psiquiatre Ramon Novell va recordar que l'elaboració de la guia és una antiga recomanació de diferents estudis sobre discapacitat i salut. Uns estudis que fan evident, per exemple, l'envelliment prematur que afecta el col·lectiu, així com problemes com ara el sobrepès, la falta d'exercici i una sobremedicació.
LES FRASES
Consells per a les famílies
Paral·lelament a la guia per als professionals de l'àmbit sanitari, Discapacitat Intel·lectual Catalunya (Dincat) n'ha editat una altra d'adaptada per a les mateixes persones amb discapacitat i per a les seves famílies. L'objectiu és que tinguin un document que les ajudi quan hagin d'utilitzar un recurs de salut. La guia es titula Escolta'm i té textos de lectura fàcil il·lustrats pel dibuixant Miguel Gallardo, de tal manera que siguin entenedors i didàctics.
Ahir mateix, Dia Mundial de la Salut, la Federació
d'Organitzacions en Favor de Persones amb Discapacitat Intel·lectual (Feaps) va fer
públic un estudi en què es confirmen les desigualtats
en l'accés de les persones amb discapacitat intel·lectual als serveis de salut. Un dels exemples és que només el 13% de les persones que duen ulleres es fan revisions oculars quan toca.
