Societat

La jubilació margina la dona

La pensió mitjana dels homes és de 1.067 euros, i 659 la de les dones

Renunciar a treballar a fora per cuidar els fills acaba penalitzant la dona

Les jubilades tenen un risc més alt de pobresa que els jubilats

A Suècia i Noruega les jubilades
també són més vulnerables

Els homes jubilats cobren de mitjana 1.067 euros. Les dones jubilades en cobren 659. Aquest 38% de diferència fa augmentar considerablement el risc de pobresa de la dona quan ja és gran. Així ho corrobora un estudi elaborat per l'IESE i VidaCaixa presentat ahir que analitza la jubilació i la qualitat de vida. La clau és que mentre que els homes treballen de manera remunerada una mitjana de 43,4 anys, les dones ho fan 12,8 anys, la xifra més baixa d'Europa. Aquesta diferència és perquè més dones que no pas homes redueixen la jornada laboral o bé renuncien a treballar fora de casa durant períodes de temps per cuidar els fills o els avis, i això repercuteix no només en els ingressos d'aquell moment, sinó també en la futura pensió i, per tant, en la futura qualitat de vida.

Però no només s'ha de tenir en compte el temps de vida laboral per analitzar el risc de pobresa en la vellesa, sinó que també hi té a veure que el salari de la dona és més baix que el de l'home, tal i com va explicar ahir la directora de l'estudi Impacte de les pensions en la dona. Jubilació i qualitat de vida,Núria Chinchilla. Segons dades de l'INE, el salari anual mitjà dels homes és de 25.667 euros, però el de les dones és de 19.767 euros. La conclusió és que com que el sistema de pensions públic es basa en les cotitzacions que depenen del salari percebut es perpetuen les desigualtats salarials ja evidents en el mercat laboral. “Moltes dones poden arribar a percebre una pensió que no els permeti l'accés a un nivell mínim de qualitat de vida”, reconeix l'estudi.

A l'Estat, segons dades de l'INE, el risc de pobresa de les dones és un 12% superior que el dels homes. Chinchilla va explicar que fins i tot en països on la cobertura de l'anomenat estat del benestar és més àmplia, com Suècia o Noruega, es produeixen notables diferències en relació amb el risc de pobresa entre homes i dones en l'etapa de jubilació.

“La participació més baixa de les dones al mercat laboral i que el seu salari equival al 77% del masculí provoca que el sistema públic de pensions perpetuï i ampliï la desigualtat entre sexes”, va indicar l'autora de l'estudi. És a dir, que el sistema garanteix els mateixos drets entre sexes des d'un punt de vista tècnic, però no té en compte les responsabilitats en l'àmbit familiar. El resultat és que premia els que no interrompen la trajectòria professional per atendre ja sigui els fills o els pares. Chinchilla va reivindicar que es replantegi el sistema de pensions per garantir la seva sostenibilitat i també per donar resposta a l'evident vulnerabilitat de les dones.

Una possibilitat que va plantejar la professora de l'IESE és que es tingués en compte la feina de les dones en l'àmbit familiar a través de desgravacions i avantatges, com ara que computés com a cotitzat el temps dedicat a fills menors de 12 anys o que siguin dependents.

Un altre apartat que estudia l'informe és la feminització de la vellesa. Segons projeccions de l'INE, al 2021 l'esperança de vida serà de 81,2 anys per als homes i de 86,5 per a les dones. Al 2051 arribarà als 86,8 anys per als homes i als 90,8 per a les dones. Les dones, per tant, viuran més i amb unes pensions més baixes. La suma de l'augment de l'esperança de vida i la disminució de l'índex de natalitat faran que s'envelleixi la població i que, segons alguns experts, el sistema públic de pensions sigui insostenible.

Passos endavant de la història social compartida

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va afirmar ahir al ple del Parlament que a Catalunya “la pobresa ni s'amaga ni es nega” –en referència a les crítiques fa uns dies del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, als estudis sobre desigualtat social de Càritas– i que per això s'està treballant en alguns dels acords presos en el ple monogràfic sobre pobresa del mes passat. En va destacar el disseny i posada en marxa d'un sistema d'historial social compartit que integri tota la trajectòria de la persona en l'àmbit dels serveis socials. En cada història hi constaran les dades bàsiques de la persona, els drets reconeguts, prestacions, alertes, dades laborals i tot el que sigui rellevant. “L'objectiu de l'historial és poder donar en tot moment una visió de 360° de la persona usuària pel que fa a la informació relacionada amb les prestacions de la cartera de serveis i fer millorar l'atenció”, va exposar Munté.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.