Els discapacitats volen col·laborar en les obres a Reus per fer una ciutat accessible
Demanen que durant l'execució de treballs als carrers existeixi un protocol perquè es posin rampes per evitar els obstacles
«El pla d'accessibilitat a Reus existeix des de l'any 2001, però moltes vegades no s'aplica al 100%», comentava José Luis Julian, el president de l'Associació Reusenca Antibarreres (Arab). I és que, tot i existir aquest document, algunes obres públiques i privades continuen sense garantir el pas o l'accés de persones amb disminució física. «No es tracta només que nosaltres amb la cadira de rodes no puguem passar, sinó que també hi ha mares que van amb el cotxet del nen, o persones grans que porten el carretó d'anar a comprar ple, o fins i tot persones grans que pateixen mobilitat reduïda. Aquesta gent també necessita que es compleixi la normativa, perquè per a ells una rampa amb més inclinació del normal, o un petit esglaó de quatre centímetres ja és un impediment», explicava Antoni Seroles, membre d'Arab. I és que per Seroles el que es necessita és que les obres que es facin s'executin pensant en una ciutat per a tothom, per als joves, per als més grans, per als disminuïts físics, per a tothom. «Cal conscienciar la gent que aquestes barreres arquitectòniques que ens afecten a nosaltres algun dia quan es facin grans també els afectaran a ells. És necessari que fem una ciutat pensant en el demà», afirmava el membre d'Arab, Antoni Seroles.
Obstacles en carrers nous
Actualment, existeixen a Reus obres relativament noves que continuen sense complir amb la normativa. Al Camí de Tarragona, cantonada amb l'avinguda Marià Fortuny, hi ha un semàfor al costat del pas de vianants amb un botó per prémer-lo en cas que es vulgui passar caminant. També existeix una rampa de la inclinació adequada perquè els qui van amb cadira de rodes hi puguin passar sense problemes. Fins aquí tot correcte. Ara bé, després de les obres es va decidir posar una paperera entre el semàfor i la rampa, fet que no permet a les persones que van amb cadira de rodes poder prémer el botó del semàfor per passar. Aquest petit detall és un gran problema per al qui va amb cadira de rodes o té una mobilitat reduïda. Segons membres de l'entitat Arab, aquesta situació es repeteix en molts indrets de la ciutat. Aquest, però, no és l'únic problema amb què es troben. També hi ha rampes que en el seu inici tenen un petit esglaó de tres dits que suposa una complicació a l'hora d'iniciar la pujada de la rampa. «Aquest obstacle és superable, però acaba fent-nos malbé les cadires. A més, per què si a les rampes dels pàrquings no hi ha cap esglaonet per tal que no es facin malbé els cotxes, al dels carrers sí que hi és?», es preguntava Seroles. José Luis Julian també recordava que la rampa del costat de la Guàrdia Urbana té una pronunciació molt elevada, i que no la poden pujar perquè se'ls tomba la cadira.
Col·laborar per millorar
Per tot això, han decidit que en el proper consell de discapacitats la seva entitat proposarà poder col·laborar amb l'Ajuntament en les obres públiques dels carrers. «Creiem que l'Ajuntament cada vegada més té en compte aquestes barreres arquitectòniques, i cada vegada ho fa millor, però pensem que amb la nostra col·laboració aquests obstacles poden desaparèixer del tot», explicava el president d'Arab. «Si col·laborem en les obres que es fan als carrers, i en fem una supervisió, podem ajudar que Reus sigui una ciutat per a tothom. No es tracta de fer una crítica demolidora, sinó de fer una crítica constructiva. Nosaltres hi estem disposats», argumentava Julian, que afegia que d'aquesta manera l'Ajuntament s'estalvia diners, ja que si des del principi les coses es fan bé després no s'han de tornar a repetir.
El paradigma del Carme
De fet, alguns membres de l'entitat ja han realitzat aquest paper en les obres del barri del Carme, i n'estan molt satisfets. «La presidenta del barri del Carme, quan va saber que els havien donat la llei de barris, ens va trucar i ens va demanar que l'ajudéssim a fer un barri accessible per a tothom, i així ho hem fet», deia un membre d'Arab.
Un protocol en les obres
L'accessibilitat, però, no només hauria de ser una norma per als carrers nous, sinó també per als que es tan en obres. «Quan comencen treballs de millora en els carrers de la ciutat ja patim, perquè ningú recorda que per a nosaltres hi ha obstacles, mentre duren les obres, que no podem evitar.» Per això, proposen que hi hagi una planificació, que es creï un protocol perquè mentre durin elstreballs de millora també es posin rampes de fusta o metall i es posin mesures perquè els qui tinguin una mobilitat reduïda puguin evitar els obstacles. D'aquesta manera els discapacitats físics no hauran de buscar una ruta alternativa, com han de fer fins ara, i donar molta més volta per arribar al seu destí, que els vianants que no tenen cap problema de mobilitat.
El comerç també s'ha de conscienciar
Reus és una ciutat rendida al comerç, i amb un alt grau de turisme. Des d'Arab creuen que els botiguers no són conscients dels clients potencials que tenen amb mobilitat reduïda. «La majoria de botigues tenen un esglaó de quatre o cinc centímetres que no ens permet entrar a la botiga.» Fa uns anys ja es va fer una campanya per conscienciar els comerciants, però sembla que no va arribar gaire, ja que pocs van ser els establiments que es van beneficiar de l'ajuda de l'entitat per fer que els seus comerços fossin accessibles. A més, des d'Arab posen de manifest la incongruència de la llei. A molts establiments els obliguen a tenir un bany per a disminuïts, però no a tenir una rampa d'accés. Per què volem un bany adaptat si no hi podem entrar?», es preguntaven.
