Celebració discreta al poble de Bàscara

Sopar de carmanyola (cadascú porta alguna cosa de casa i es comparteix tot). Així van celebrar ahir els veïns de Bàscara el primer aniversari de la seva victòria. Una celebració senzilla, sense ostentacions fora de lloc, perquè saben que el fet que no passin més camions per aquesta carretera també ha tingut conseqüències negatives per a alguns sectors. Però ningú els traurà la satisfacció d'haver aconseguit allò que semblava impossible: la voluntat d'un poble d'uns 900 habitants que amb tossuderia va aconseguir doblegar les inèrcies de les administracions.

El sopar d'ahir era la rèplica del que van fer l'últim dia de mobilització, l'abril del 2013. Durant 80 dies van tallar la carretera, matí i tarda, per exigir que no passin més els camions pel mig del poble. L'últim dia, quan la victòria ja era segura, es van reunir per fer un sopar de carmanyola com el que van voler repetir ahir. D'aquella mobilització avui en queda alguna pancarta que encara penja amb el lema Prou camions a l'N-II, el record de les víctimes d'accidents, i una exposició de fotografies que es pot veure aquests dies a l'ajuntament. Un recull d'imatges (la major part del comissari de la mostra, Jordi Bover, i la resta de fotògrafs de premsa) d'alguns moments d'aquell combat, alguns tensos, d'altres més divertits. La millor celebració, però, es viu cada dia: quan els veïns van a buscar el pa, el diari o a esperar els nens que surten de l'escola. Poder fer aquests passos quotidians sense el soroll i la pressió dels 4.000 camions que travessaven pel mig del poble cada dia és el luxe del qual gaudeix la població des de fa un any. És significatiu que des de fa uns mesos, a peu de carretera, s'hagi obert un espai d'exposició, Can Gustà, on actualment exposa el pintor Ignasi Esteve. “Ha canviat molt. Anàvem sempre amb l'angoixa que un vehicle no perdi el control; ara la vorera té més ús i abans era impensable”, resumeix una de les portaveus d'aquella mobilització, Eugènia Carbó.