El dia dels quatre papes
En una cerimònia única dos papes, Francesc i Benet XVI, que, està previst que hi assisteixi, canonitzaran avui els dos papes que van marcar el s. XX
Està previst que hi assisteixin milers de persones de tot el món
Dos papes vius, Francesc i Benet XVI, que en principi té una cadira reservada a l'altar, està previst que participin avui en la cerimònia de canonització dels dos papes morts que van definir l'Església de la segona meitat del s. XX: Joan XXIII, el gran impulsor de les reformes que van treure la institució de l'edat mitjana, i Joan Pau II, el gran conservador que va ajudar a la caiguda del comunisme al món.
Aquest fet extraordinari reunirà a la plaça de Sant Pere del Vaticà milers de fidels i persones en una cerimònia que, segurament, tardarà molts segles a tornar-se a repetir, si és que es torna a repetir mai més (no només perquè tenir dos papes vius és un fet insòlit, sinó també perquè les canonitzacions en si estan sent cada cop més qüestionades).
El papa Francesc no volia que es fes sant Joan Pau II, de qui està tan allunyat ideològicament, si no n'era també Joan XXIII, amb qui l'uneix tarannà i pensament i de qui pràcticament s'havia aturat el procés. Per això va desencallar la canonització del “papa bo” i va aconseguir que en una cerimònia única es faci sant a tots dos.
Els dos papes que avui acabaran sent sants no podien ser més diferents. L'un, el papa que va impulsar el Concili Vaticà II, representa la modernitat. Sota la seva influència l'Església va recuperar les llengües vernacles en les misses i els capellans van baixar del púlpit per estar al costat de la gent. L'altre, ultraconservador, va castigar els sacerdots més aperturistes i va condemnar actituds i conquestes de la societat del moment: de l'avortament al divorci, passant per l'homosexualitat i la teologia de l'alliberament. Per això, segons els experts, és lògic que ara Francesc –que vol una Església que no sigui inquisidora, sinó que sigui misericordiosa– intenti diluir la influència que encara té Joan Pau II, que va manar quasi trenta anys i va obtenir quotes de popularitat mai vistes, amb la figura de Joan XXIII, amb qui tothom el compara.
Sens dubte Francesc en sortirà reforçat i aquest és, precisament, un dels seus objectius, ja que creix la incomoditat que susciten les seves reformes en els sectors més conservadors. La cerimònia de canonització, que començarà a les deu del matí i durarà dues hores, donarà molta ressonància a Francesc, que necessita tot el suport per celebrar el mes d'octubre vinent el sínode de bisbes per parlar de la família en el qual vol canviar part de la doctrina social de l'Església, com ara els greuges als divorciats.
Roma fa dies que viu immersa en els preparatius d'aquesta cerimònia, que rebrà pelegrins de tot el món. L'Església ha fixat que l'11 i el 22 d'octubre seran, respectivament, els dies que es venerarà Joan XXIII i Joan Pau II.