LA CRÒNICA
Vallmajó i maneres de deixar-hi la vida
El primer acte de la campanya que vol recordar els capellans Joaquim Vallmajó i Joan Alsina, assassinats a Ruanda i Xile, va omplir dissabte la sala La Catequística de Figueres. Justament dissabte feia vint anys que Vallmajó havia estat segrestat, torturat i assassinat per l'Exèrcit Patriòtic Ruandès. El seu cos no ha estat trobat.
El documental Fuera de cobertura, de Pepa Ramos, que es va poder veure en l'acte de Figueres, repassa la biografia del missioner Vallmajó, que havia anat a l'Àfrica disposat a donar-ho tot. “La meva seguretat és la seva seguretat, i he vingut a donar la meva vida als africans, i només Déu decidirà l'hora”, havia dit Vallmajó, nascut a Navata. El seu germà Martí va prendre la paraula. “La millor manera de canviar el món és canviar-nos a nosaltres [...]. Venint aquí [a l'acte], no ens heu fet un favor, us l'heu fet a vosaltres.” Vallmajó va recordar que la crueltat entre hutus i tutsis a Ruanda no era tant lluny de la Guerra Civil Espanyola.
Escolars de Navata van llegir poemes i contes en record de Vallmajó, i Joseph Sagahutu, exiliat de Ruanda i testimoni de la repressió de refugiats als camps de la República del Congo [l'antic Zaire], va explicar el seu testimoni. Amb l'ajut de Jordi Palou-Loverdos, advocat de les víctimes catalanes i espanyoles de Ruanda, Sagahutu va recordar fets esfereïdors, com que una dona tutsi va veure com tallaven el coll al seu fill i després l'assassinaven a ella.
Amb tanta misèria, encara hi ha detalls per a l'esperança. La coral Àkan, formada majoritàriament per persones provinents del continent africà, va cloure l'acte. Van cantar en català, castellà i francès. La presidenta de l'associació Àkan, Lluïsa Geronès, va recordar que tenen ruandesos a la coral i que tots els components cantaran malgrat els obstacles. “Encara que hi hàgim de deixar la vida”, va dir.