Baixada als inferns
La Manoli i en Libori han passat de tenir una empresa d'energia solar a veure que, tot i que han fet cursos de reciclatge, no han pogut tornar al mercat de treball
Ara estan a punt de ser desnonats perquè no poden pagar el lloguer
En Libori no tenia diners per anar a Balsareny amb la família i va haver de dormir al cotxe
La història de Manoli Ruiz i Libori Guerrero és un perfecte guió de terror, un terror, proper i quotidià, que s'inicia el 1999, quan la parella urbanita i habitant de Mataró, va decidir cercar un futur millor per al seu fill Dani, i després de fer algunes voltes pel que des de la conurbació es defineix com a “comarques”, van trobar una casa a bon preu a la urbanització Aiguaviva (Vidreres) i se'ls va obrir el cel. Lluny de les multituds i les aglomeracions, la Manoli i en Libori, que havien firmat una hipoteca que els obligava a pagar 80.000 pessetes (480 euros) durant vint anys, aviat van entendre que la vida rururbana era complicada.
En Libori treballava a Badalona, en una empresa d'inflables, la qual cosa l'obligava a viatjar per la geografia estatal. Un dia era a Àvila i l'altre, a Sant Sebastià. Quan la Manoli es va quedar embarassada del segon fill, l'Iñaki, hagué de deixar la feina. Va arribar la primera crisi, en Libori es va quedar a l'atur, era el 2001. Sort que la Manoli va trobar feina a Lloret de Mar, i un any més tard en Libori va entrar en un taller on muntaven instal·lacions solars. Tot es va trencar al 2005, quan l'empresari va deixar el negoci, en Libori es va veure atrapat en judicis interminables que encara duren i la Manoli, que havia fet un curs de tècnica d'instal·lacions solars, va decidir fer-se emprenedora i muntar una empresa dedicada a aquest camp. Després que se li tanquessin les portes a Barcelona, va anar a buscar ajut als empresaris de València i Madrid.
Va ser una travessa llarga i dura solucionada gràcies a un cop de sort que es va concretar en un microcrèdit de la Caixa Catalunya que li va permetre treballar a diverses poblacions de la Selva i el Maresme, fins que la crisi del 2008 s'ho va endur tot. Dona lluitadora, mentre en Libori intentava salvar les restes de l'empresa, la Manoli va buscar feina i la va trobar, al matins de vuit a cinc de la tarda a l'aeroport, i de sis a dos quarts d'onze al Mediamark.
Malalta d'esgotament
Un ritme infernal, marcat per la pressió i un estrès que la va fer esclatar a finals del 2009, quan la Manoli va caure malalta d'esgotament nerviós i els atacs d'angoixa no tan sols li van provocar agorafòbia, sinó que la van deixar dos anys sense poder articular cap paraula. La penúria sobrevinguda va provocar que el 2010 la Manoli i el seu fill Iñaki tornessin a casa dels seus pares, a Mataró, alhora que en Libori , que no tenia prou diners per anar a Balsareny on tenia la família, va dormir durant dies al cotxe, un Ford K atrotinat. La Manoli va demanar la Pirmi i li van concedir; el seu fill gran, en Dani, va començar a treballar d'escombriaire, en Libori va ser escollit com a operari del pla E de Zapatero i contractat per l'Ajuntament de Vidreres.
La família es va tornar a reunir el desembre del 2010, però una nova contrarietat –a causa d'un atropellament l'Iñaki es va trencar una cama– va posar fi per sempre a aquell breu moment de felicitat. Tot es va acabar de complicar a l'agost del 2011, en plenes vacances, quan la reforma del Pirmi impulsada pel govern els va deixar en una situació desesperada. Malgrat les gestions de la Manoli, que va arribar a aparèixer en un programa de TV3 explicant la situació, tot ha anat cap a pitjor. De poc li ha servit ser una emprenedora, estudiar i reciclar-se.
Avui, ella, en Libori i el seu fill viuen amb 250 euros d'un subsidi d'atur de mitja jornada i els 426 euros de l'ajuda familiar. Fa uns dies estaven fent caixes. Tot i que havien intentat arribar a un pacte amb el propietari del pis de lloguer, la Manoli, en Libori i l'Iñaki es tornaran a trobar al carrer. Davant la impossibilitat de fer front al lloguer de 550 euros, havien proposat al propietari pagar la meitat i l'home, asseguren, els va contestar que no feia beneficència.
ui?
Libori Guerrero
i Manoli Ruiz família de Vidreres sense feina.
uè?
267.000 són
les famílies
catalanes amb tots els membres a l'atur.
