Crisi a les ramaderies de bous de les Terres de l'Ebre
La prohibició judicial de rebre visites turístiques aboca dues explotacions al tancament de les instal·lacions
Els propietaris sostenen que les proves de bous no són un espectacle
Les ramaderies de bous braus d'Alfara de Carles (Baix Ebre) passen una situació crítica. Fa set mesos que el jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona va ordenar, com a mesura cautelar, la suspensió de les proves que fan els ramaders per seleccionar els animals i que, fins ara, eren públiques. Una mesura que es va adoptar per la denúncia presentada per una entitat protectora dels animals que considera que aquestes proves són un espectacle amb bous. I, segons la llei de protecció dels animals catalana, els espectacles amb bous, a excepció dels correbous, estan prohibits. Els ramaders, però, insisteixen que ni fan cap espectacle ni cap mal als bous. A més, asseguren, com també ho certifica el Departament d'Agricultura, que aquestes proves són una pràctica necessària a la seua explotació.
El cert és que els darrers anys les proves que fan els ramaders als bous braus s'havien convertit en un reclam turístic i un complement econòmic per a les explotacions ramaderes. Així, milers de turistes russos visitaven les explotacions d'Alfara de Carles, una de les quals ja ha tancat les portes, mentre que l'altra reclama una solució per poder mantenir el negoci. “No fem cap maltractament a l'animal, les proves de bous no tenen res a veure amb les corrides ni amb els correbous. La prova es fa amb un drap, una capota i una muleta”, explica Àngela Mur, propietària de la ramaderia Mur. Actualment, té 120 animals a la seua explotació, mentre que fa un any en tenia 200. “La gent ho venia a veure per curiositat i tenim un restaurant on els oferíem una degustació gastronòmica de productes ebrencs, però ara res de tot això és possible i el nostre negoci està en risc”, comenta Mur. La propietària de la ramaderia sosté que el negoci no és viable sense les visites turístiques, i dels deu treballadors que tenia ara només en manté un a mitja jornada. “És una llàstima que els operadors traslladen els turistes a pocs quilòmetres, a Vinaròs, on sí que es poden fer les proves de bous”, lamenta. En el seu cas, no vol tancar el negoci, però si la situació no es resol no li quedarà més remei. La despesa mensual per mantenir la instal·lació i donar menjar als bous és de 10.000 euros.
A pocs quilòmetres d'Alfara, la ramaderia l'Assut de Xerta ha plegat. No ha rebut cap denúncia però el propietari, Moisès Fabra, no veu futur al sector. “No podem viure només dels ingressos de portar els bous a les festes dels pobles, cal un complement i tenir uns ingressos per mantenir els animals en bon estat”, assenyala Fabra, que ha venut els 80 bous que tenia i ha suspès l'activitat. “No puc esperar més temps que la situació es regularitze”, conclou.
LA FRASE
El govern no pot fer-hi res
El delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, lamenta que les ramaderies no puguen exercir una part del seu negoci i assegura que les proves de bous són una activitat que s'ha de dur a terme, amb públic o sense. Ara bé, Pallarès ha explicat que el marge d'actuació de la Generalitat és limitat mentre el jutjat no resolgui les mesures cautelars dictades el mes de setembre passat. “El cas està en mans de la justícia, no podem intercedir-hi, per més que lamente la situació que pateixen les ramaderies afectades”, manifesta el delegat del govern a l'Ebre. D'altra banda, els grups parlamentaris del PSC, el PP i Ciutadans han presentat una proposta al Parlament per tal que el govern català regule amb urgència, a través d'un decret del Departament d'Agricultura (o com ho estime oportú), les activitats pròpies de les explotacions ramaderes de bestiar boví brau i s'hi incloguin les proves de bous.