La lletra petita del Barcelona World

La llei

Tot i que els defensors del projecte no s'han cansat de reiterar que la inversió en casinos només representa un 15% del total del projecte, el cert és que el contingut de la modificació de la llei que es va aprovar el 1989 per facilitar l'arribada de Port Aventura se centra sobretot a marcar, i mai més ben dit, les noves regles del joc perquè als actuals terrenys de La Caixa es pugui edificar aquests temples del joc i l'atzar. A grans trets, la nova llei dóna garanties per evitar l'accés als casinos de menors, incapacitats i gent que ho té prohibit, a més d'establir un règim sancionador per a tots els que hi operaran. Però, a banda d'aquests aspectes que, no per obvis, són necessaris, la lletra petita de la llei s'ha fet per tenir totes les garanties que operadors i propietaris de les llicències facin un negoci net, i evitar així que BCN World s'edifiqui a través del blanqueig de capitals o que els diners que es posin en joc quan ja siguin operatius siguin de curs il·legal.

Un dels principals cavalls de batalla que també preveu la llei és una rebaixa fiscal per als casinos, que s'aplicarà també a tots els establiments d'aquestes característiques que ja hi ha a Catalunya a partir de la posada en marxa del primer nou casino del futur complex. Del 55% que tributen ara passaran al 10%, condició sine qua non perquè el projecte es desenvolupi aquí. Però, per garantir que amb aquesta rebaixa Catalunya no hi surti perdent en la recaptació final d'impostos –l'any passat va recaptar 27 milions en aquest concepte–, s'estableix una clàusula en el concurs de llicències que diu que, si durant el primer any amb la posada en marxa dels nous casinos no s'arriba a aquest import, l'hauran de complementar amb una aportació extraordinària els nous operadors. Aquí els grans beneficiats són els actuals casinos, que veuran que la seva aportació tributària es redueix i no hauran de fer front a aquest hipotètic desajustament.

Les contraprestacions

“No tenim constància que en cap altre lloc del món s'hagi creat un impost específic per a casinos com el de l'1% social que hem imposat nosaltres”, explica satisfet Xavier Sabaté. Ell és el representant socialista que presidirà el grup de treball bilateral per definir i implementar diversos aspectes de la llei, i des del mateix dia que es va signar l'acord CiU-PSC, el 30 de març passat, no s'ha cansat de reivindicar la importància d'una de les principals novetats de la llei, la qual va ser clau perquè els socialistes s'hi apuntessin. Segons càlculs del mateix Sabaté a partir de les xifres d'inversió que referencia sempre l'empresa promotora, Veremonte, aquest 1% amb finalitats socials suposarà una inversió directa al territori de 47,5 milions, uns diners que, segons estableix la mateixa llei, s'han de destinar a programes socials i actuacions culturals a la demarcació. “No passa mai que un titular d'Economia, en aquest cas el conseller, cedeixi a l'hora de territorialitzar la recaptació d'impostos i en aquest cas serà així”, remarca altre cop Sabaté. En un altre àmbit, i per compensar aquesta rebaixa, també s'ha fixat que la taxa turística dels milers de places hoteleres que tindrà el complex sigui la màxima permesa, que és de 2,25 euros per nit de pernoctació.

Edificabilitat

L'actual llei del CRT estableix que a la futura zona on es farà el BCN World està destinada a usos residencials. Els terrenys són propietat de La Caixa i, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, s'hi podrien haver construït fins a 2.477 cases. El canvi d'usos dels terrenys també era clau per al desenvolupament del projecte i serà a través d'un pla director urbanístic que es fixaran els nous usos hotelers, comercials, residencials i d'activitats de joc i apostes que hi haurà dins el CRT. Es decideixi el que es decideixi, aquest sempre haurà de respectar el pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el pla director urbanístic del sistema costaner i el règim normatiu del pla especial d'interès natural.

Per tal de preservar l'activitat que actualment desenvolupa Port Aventura, la llei també prohibeix explícitament que fora de l'actual parc temàtic es construeixin instal·lacions d'atraccions similars a les del parc, ja siguin mecàniques o aquàtiques.

Altres compromisos

Al marge de la llei pròpiament dita, l'acord rubricat a Tarragona entre el president Artur Mas i el socialista Pere Navarro incloïa també un segon document de compromisos generals per potenciar el desenvolupament econòmic del país. Aquest segon acord –fet a instàncies del PSC i que tindrà una altra comissió de seguiment per tal de garantir-ne el compliment– s'aferra a les bases establertes en el Pacte per a la Indústria a Catalunya, signat el 2013 i que fixa un total de 26 accions a seguir encaminades, sobretot, a promocionar les polítiques de suport a les empreses, ja sigui a través de la creació de clústers o la facilitació de sòl; a facilitar el finançament empresarial o a potenciar a través del diner públic la innovació, el desenvolupament i la recerca. També inclou accions de suport a la internacionalització –des de fomentar la competència en terceres llengües fins a impulsar polítiques per recuperar els joves talents emigrats– i dos apartats més, un que fa referència a la competitivitat en l'àmbit energètic i l'altre, a l'àmbit de les infraestructures, treballant per accelerar la construcció del corredor del Mediterrani i reclamant a Madrid més competències en la gestió de ports i aeroports catalans.

Amb totes les cartes sobre la taula arribarà el moment de fer apostes i que els inversors presentin uns projectes que s'hauran de passar per concurs públic.

Primera reunió, el dia 27

Presidida per Jordi Vilajoana, secretari general de la Presidència de la Generalitat, i per Xavier Sabaté, en representació del grup parlamentari socialista, el 27 de maig es farà la primera reunió de l'acabada de constituir comissió de seguiment de l'acord bilateral entre CiU i el PSC. Entre les tasques prioritàries d'aquest grup de treball –integrat per un total de set membres dels dos partits– hi ha la redacció del plec de condicions perquè les diferents empreses que vulguin invertir-hi es presentin a concurs, i també la redacció del pla director urbanístic de la zona, que és el que al cap i a la fi determinarà la disposició de l'espai i dirà quin tipus d'equipaments s'hi poden construir i quins en queden exclosos. Serà aquest pla director, doncs, el que determinarà si hi ha o no habitatges.