Les flors estan pansides

Les flors estan pansides. No totes, però una gran majoria. I no són ganes de criticar, simplement és una constatació. I pensaran: quines ganes que té ara aquesta de buscar-ne la part negativa, quan tothom diu que aquest any Temps de Flors ha excel·lit! Quin poc gironisme, quina interpretació més esbiaixada! Si els carrers estan plens de gent! Si tothom en diu floretes! –perdó, acudit fàcil–. Doncs sí, les flors estan pansides. O, si ho volen dir diferent: marcides, músties o secallones. No totes, repeteixo, però a hores d'ara, el pansiment predomina.

El primer cap de setmana de Temps de Flors és com una mena d'esclat de colors i d'olors. Són impactes. És un autèntic espectacle floral d'una intensitat inigualable. Però a mesura que passen els dies, la cosa es torna més flàccida, no m'ho podran negar. Els indrets visitables i els muntatges florals mantenen l'originalitat, el missatge, l'essència, però no amb l'explosivitat de les primeres hores. I això és una virtut, encara que si han llegit fins ara creguin que opino tot el contrari.

És positiu que les flors es marceixin. Mirin què els dic, tan de bo es continuïn marcint cada any! Acabar amb les flors pansides serà un bon senyal! Significarà que la mostra no ha perdut la seva essència. Durant més de cinquanta anys, Temps de Flors ha consistit en això, en flors, flors i plantes naturals, de tota mena, d'aquí i d'allà. I així ha estat invariable, impermeable a noves modes, resistent a modificacions i fidel als seus orígens. Aquesta és la clau del seu èxit devastador, any rere any. I les flors naturals ja ho tenen, això, que acaben pansides, marcides, músties o secallones, cosa del cicle de la vida.

Avui tenen l'última oportunitat de veure Temps de Flors, si no ho han fet ja. No s'ho perdin, de veritat, encara que algú els digui que no val la pena, que són quatre plantes pansides. Ni s'ho pensin. És una oportunitat única per visitar espais inigualables com la Casa Pastors, racons amagats com el soterrani de la catedral, es trobaran amb portes obertes al Museu d'Història, al d'Arqueologia, i entraran a la capella de Sant Nicolau i sortiran per un despatx d'advocats situat en un indret espectacular. I tenen molts de números, si passen per la plaça de al Independència, de gaudir d'un concert a cappella, o poden degustar un exquisit menú de flors en algun restaurant de la ciutat. I passejaran, i els ulls no donaran a l'abast. Va home, va! Vinguin a Girona! No siguin uns pansits!