Visitants de tot arreu

Ales deu del matí (ahir) els carrers més cèntrics de Girona encara estan tranquils. A aquella hora alguns patis tot just obren les portes, el cel grisós no acompanya gaire i la primera sensació és que ja està, el Temps de Flors s'ha acabat, han vingut molts visitants tota la setmana però aquest diumenge ja no veurem tanta gent. A la plaça del Vi, els gironins fent fúting passen enmig d'algunes parelles que fan fotos i comencen a ratllar meticulosament en el mapa els primers patis que han visitat. Aquests són de Barcelona; sabien que avui era l'últim dia? “Sí, però no hem pogut venir abans”, es lamenten. Van per feina perquè a aquella hora es pot passejar bé però temen que les coses es compliquin aviat.

Potser tenen raó. Carrer Ciutadans amunt, ja es van veient més grupets de gent, la cosa s'anima. I a partir del carrer de la Força ja queda clar que caldrà rectificar aquella primera sensació del matí. Al pati del Centre Bonastruc ça Porta un grup d'una trentena de francesos s'ha aturat per escoltar el guia; fan un circuit d'una setmana a Catalunya, seguiran cap a Barcelona i els patis de Girona són una agradable sorpresa. “Molt original”, em diu un d'aquests visitants. A davant de la catedral, definitivament haig d'admetre que aquest diumenge serà com qualsevol dia d'aquesta setmana passada, amb molts visitants. Mogut per l'instint gironí, no m'aturo davant de la catedral i segueixo fins als Banys Àrabs. No sóc l'únic que hi ha va decidit. “Aquí ahir no hi vam poder entrar”, diu un nen que estira els seus pares cap a dins.

Falta poc per a les onze i ho he encertat, encara no hi ha cua; a fora, perquè a dins la visita ja s'ha de fer en processó i amb paciència. Sortint, ja s'ha format la fila d'espera al carrer. Tornant cap a la catedral hi ha quatre o cinc grups, entorn dels seus guies respectius: un és dels Estats Units (fan un recorregut de temàtica jueva); els altres guies m'expliquen que els seus grups vénen de Romania, de Turquia i, un altre, de Sòria.

Són prop de la dotze i tornant pel carrer de la Força, ja atapeït de gent, queda clar que allò que l'últim dia les flors són pansides i que ja no val la pena, ningú s'ho creu.