Pont centenari al Ridaura

Un segle fa avui de l'estrena del primer pont d'obra per travessar el riu Ridaura entre Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. La carretera de Girona fins al port guixolenc, tot i els entrebancs, s'havia condicionat el 1859 per donar resposta a la incipient indústria surera del Baix Empordà. Però per salvar el Ridaura, els carreters s'havien d'encomanar a les palanques o mers taulons de fusta que l'aigua arrossegava riu avall cada cop que hi havia temporal. Des del 1892, el carrilet era l'alternativa per transportar mercaderies quan plovia. Tot i això, els forts aiguats del novembre del 1908 van esfondrar el pont ferroviari sobre el Ridaura a Castell d'Aro i el trànsit per la línia no es va restablir fins a final d'any. El 24 de maig del 1914, però, el nou passallís sobre el traçat de la carretera va ser tota una revolució.

La pedagoga i escriptora cristinenca Glòria Jara ha aprofundit en la història dels aiguats al municipi i ha recuperat dades sobre la construcció de la infraestructura, en un article publicat el març passat a la Revista del Baix Empordà. Jara, que ja tenia constància de l'efemèride per les recerques de l'historiador local Gerard Bussot, ha remenat l'hemeroteca de l'època i conclou que “els industrials de Sant Feliu van pressionar molt per aconseguir el pont i no quedar incomunicats cada cop que plovia”.

El 1904, aprofitant la visita del rei Alfons XIII per posar la primera pedra de l'escullera del nou port de Sant Feliu, industrials i comerciants van demanar al monarca la construcció del pont. El port es va inaugurar el 1908, però el passallís es va fer esperar una dècada. El 1913, recorda Jara, se'n va aprovar el pressupost: 99.959 pessetes. Un any després es va inaugurar durant un aplec multitudinari.

Segons , periòdic afí a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), l'acte d'estrena va reconèixer les gestions del diputat republicà a Corts Salvador Albert, que el 1910 va ser elegit al districte de la Bisbal amb el vot massiu d'electors guixolencs: “Des de les dues de la tarda, la carretera de Girona, en el tros que hi ha d'aquí [Sant Feliu] a Santa Cristina, anava plena de vianants i de carruatges que hi feien cap. [...] Pot afirmar-se que mig Sant Feliu hi era”, a més de centenars de cristinencs. En la litúrgia inaugural no es van tallar cintes: només van travessar l'anhelat passallís abans dels parlaments.