Per llogar-hi meses
Enuig pel tracte discriminatori que obliga la gent que treballa a ser a la taula electoral i que se n'eximeixi un aficionat, per anar a la Champions
El dret d'anar a votar enorgulleix la immensa majoria de la ciutadania (tot i que molts no l'exerceixin). Hi ha, però, un aspecte de les jornades electorals que no agrada tant, o gens, a gairebé ningú: la possibilitat d'haver de passar el dia assegut a una de les meses com a president o vocal, faci sol o plogui, es treballi o no, vingui o no vingui de gust. Les possibilitats d'escapar-se'n són minses. En les europees de demà, però, s'ha donat el cas d'una persona que no hi haurà d'anar perquè tenia un compromís: anar a veure la final de la Champions League. A la junta electoral li ha semblat motiu més que suficient i justificat per eximir-lo de l'obligació que li havia tocat en sort (o dissort). Que en gaudeixi, però la decisió ha fet empipar, per dir-ho suaument, molta gent que tenia motius més que sobrats per escapar-se'n però que no s'han acceptat. Un cas el trobem a Serinyà, on un autònom, Jordi, que es dedica al manteniment i reparació de maquinària industrial, haurà de ser president d'una mesa. Va presentar al·legacions segons les quals té contractes amb fàbriques per estar de guàrdia 24 h al dia cada. Si no acudeix a una emergència pot veure en risc el contracte, ja que l'empresa, com que no es tracta d'un assalariat normal, no ha d'atendre raons sobre els motius pels quals no ha complert. Per l'especificitat de la feina, l'empresa es pot veure obligada a aturar la producció, amb el cost econòmic que això pot suposar. I, com ell, hi ha molta altra gent a qui el perjudici que se li causa pot tenir conseqüències laborals importants en una època en què no es poden deixar passar oportunitats de fer negoci i que es necessita cada euro que es pot guanyar per tirar endavant.