Vuit ponts d'Eiffel a Girona
L'empresa del famós enginyer francès va treballar molt a la capital i encara es conserven quatre dels ponts que hi va construir
És un dels 32 relats que detalla Ramon Alberch a ‘Girona. Històries, curiositats i misteris'
Tres dels ponts eren ciutadans i els altres cinc,
per al ferrocarril
El pont de les Peixateries Velles o pont de Ferro de Girona és conegut pràcticament per tothom i és motiu d'orgull per als gironins que aquesta peça singular damunt del riu Onyar sigui obra de l'empresa de l'eminent enginyer Alexandre-Gustave Eiffel, autor de la famosa torre de París l'any 1889, coincidint amb l'exposició universal que es va fer a la capital francesa. Tot i això, molt pocs són conscients que l'empresa Eiffel va arribar a construir set ponts més a la ciutat de Girona, cinc dels quals eren passos per al ferrocarril. Així ho explica l'arxiver i historiador Ramon Alberch en el llibre titulat Girona. Històries, curiositats i misteris, que permet a tothom que ho desitgi conèixer aquells detalls que sovint passen inadvertits als ulls del ciutadà.
Alberch, divulgador i autor d'una vintena de llibres sobre la ciutat gironina, assenyala que encara es conserven quatre ponts. El pont de les Peixateries Velles va suposar un cost de 2.500 pessetes i es va construir el 1877, és a dir, més d'una dècada abans que la torre Eiffel, la qual li va conferir una fama mundial que encara perdura. Curiosament, un dels ponts gironins d'Eiffel que es conserven és ara a Palamós. Així, el pont del riu Güell que es coneixia com el pont de la Devesa o el pont del Rellotge va funcionar a la capital gironina fins al 1963, quan es va retirar. Amb bon estat de conservació, un grup de veïns de Palamós el va adquirir per situar-lo al paratge Balitrà, que es va inaugurar durant les festes de Palamós del 1969. En la llista dels ponts que encara es conserven n'hi ha un altre que es va fer al riu Güell el 1876, a tocar de la ronda Ferran Puig, i que es va traslladar a la zona de Taialà. Els altres cinc que va construir l'empresa Eiffel eren per al pas del tren i encara se'n conserva un, situat damunt la séquia Monar.
32 històries de ciutat
La història dels ponts d'Eiffel és només una de les 32 que recull Alberch en el seu interessant llibre per qui vulgui sorprendre els turistes o visitants a la ciutat. L'eminent arxiver gironí es val d'estudis i treballs previs per a la documentació d'algunes de les altres històries que recull el llibre, entre les quals hi ha les vicissituds urbanístiques que han acabat configurant la plaça dels Raïms, considerada la plaça més petita del món, així com els diversos noms que ha rebut l'indret, com es va anar configurant l'extensa xarxa de zones porxades que va tenir la capital, els claustres amagats que tenen alguns edificis o les barres catalanes més antigues que guarda la ciutat.
El llibre, editat per Viena Edicions, fa referència a disset grans misteris, que l'autor desgrana amb agilitat i de manera molt divulgativa i entenedora. Al final, quinze històries i curiositats sobre la ciutat arrodoneixen una obra que permet descobrir i entendre l'evolució de la ciutat de Girona des d'una òptica diferent.
Un relleu a la plaça del Vi amb diverses versions
A les porxades de la plaça del Vi, pràcticament just davant l'entrada de l'ajuntament, hi ha un relleu escultòric gòtic que data de l'any 1541. Es tracta de quatre sants màrtirs gironins i patrons del gremi de picapedrers, en concret són Germà, Just, Paulí i Sici. La curiositat és la inscripció llatina, que és confusa, i tot fa pensar que hi ha hagut una mala translació del text a la pedra que ha portat a confusió. L'arxiver Jaume Marquès i el divulgador Josep Grahit en van fer traduccions diferents. Alberch es queda amb la del segon, que fa referència a un fet miraculós d'una nena de tres anys que va tornar a caminar després del vot fet per la mare.
Una fita de mitja llegua al bell mig del Barri Vell
“Per la mitja llegua.” Aquesta és la inscripció que es pot observar sota l'escut de la ciutat en la fita que qualsevol passejant pot trobar a la placeta de l'Institut Vell, al capdamunt del carrer de la Força. Aquest, però, no és el seu lloc originari. Alberch comenta en el llibre que va ser als anys vuitanta del segle passat que el consistori va instal·lar el monòlit de pedra en aquest punt del Barri Vell. L'autor identifica aquesta fita amb una que es va localitzar al terme municipal de Sant Gregori, a l'esquerra de l'antic camí de Sant Feliu de Pallerols. L'Ajuntament la va recuperar i la va situar en aquest punt de la zona antiga de la ciutat de Girona. La inscripció i la raó de ser d'aquestes fites es remunten a l'època medieval, quan per efectes fiscals es marcava aquesta mitja llegua. A la pràctica, com explica Alberch, seguint les paraules de l'historiador Narcís Castells, era la manera com la ciutat es garantia que la venda de pa, la pesca salada, la carn o altres productes es fes dins de la mitja llegua de distància de les muralles de Girona. La primera disposició d'aquest tipus és originària del 1445, però n'hi va haver de posteriors, com ara la del 1726, quan es van situar fins a catorze fites que marcaven la mitja llegua de distància.
Una marededéu que canvia de lloc i de nom
Al segle XX Girona tenia 42 imatges devotes, la meitat de les quals encara es conserven. En aquest sentit, Alberch destaca el carrer Ballesteries, on encara avui hi ha tres fornícules visibles. Un capítol a part és la Mare de Déu de la Misericòrdia que es pot veure sota el portal de Sobreportes. La imatge es trobava al portal de Requesens, a tocar de Quatre Cantons, però es va traslladar en enderrocar-lo i va rebre el sobrenom de Mare de Déu de la Bona Mort, perquè els reus hi passaven quan anaven a executar-los fora muralla.
El mapa de París a la Rambla, una aposta de màrqueting d'una botiga
Són molts els gironins que, tot passejant per sota les voltes de la rambla de la Llibertat, han vist un mapa de la ciutat de París. En alguns casos, algú pot haver pensat que data de les èpoques en què els francesos havien sotmès la ciutat, però la realitat és ben diferent i més mundana. La troballa per sorpresa del plànol de la capital francesa es va fer el març de l'any 1985, quan les brigades municipals es disposaven a netejar i a repintar la zona. El descobriment va permetre situar la data d'elaboració cap a finals del segle XIX. La investigació d'Emili Massanas i l'historiador Jaume Fabre en va revelar l'origen. En concret, el plànol es pot considerar una aposta de màrqueting d'una botiga que hi havia al número 46 de la Rambla que s'anomenava La Emperatriz, però que s'anunciava com a “corsetería parisién”. La botiga, propietat de Dolors Solans, era coneguda popularment com “la parisién” per la gran varietat de perfums francesos i anglesos. El plànol el va fer el decorador Salvi Camós.
