Cap brot verd en les estadístiques sobre el risc de pobresa
El 27,3% de població de l'Estat no té el mínim per poder viure dignament
La caiguda generalitzada d'ingressos emmascara el veritable creixement de l'empobriment
La societat espanyola és cada cop més pobra i les estadístiques sobre pobresa no mostren cap indici positiu. Els ingressos mitjans de les llars no deixen de caure: si una família ingressava 27.747 euros a l'any 2011, van ser 26.775 al 2012. Aquesta dada la va fer pública ahir l'Instituto Nacional de Estadística (INE) a través de l'Enquesta de Condicions de Vida 2013.
La taxa Arope d'exclusió social, considerada la més fiable perquè combina el risc de pobresa, amb la carència material i la baixa intensitat en la feina, marca també una línia ascendent d'empobriment: el 27,3% de la població de l'Estat espanyol no té el mínim per viure dignament, mentre que l'any 2012 era el 27,2% i el 2009, el 24,7%.
L'enquesta d'ahir, per tant, ho referma: cap brot verd en les estadístiques de pobresa, en línia amb els senyals d'alarma que llancen les entitats socials. Algunes mostres de dificultats econòmiques concretes són que el 16,9% de les famílies tenen dificultats per arribar a finals de mes –3,4 punts més que el 2012–; mentre que el 9,3% tenen endarreriments en pagaments referits a l'habitatge –gairebé un punt més que l'any abans. A més, el 41% no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes i el 45,8% no es poden permetre ni tan sols una setmana de vacances a l'any.
Les famílies catalanes estan per sota de la mitjana estatal en aquests ítems: el 13,9% tenen molts problemes per arribar a finals de mes; el 8% tenen deutes lligats a l'habitatge; el 37,7% no poden assumir despeses imprevistes i el 41,9% no poden fer set dies de vacances.
Si l'empobriment, però, es mesura simplement amb la taxa de risc de pobresa, es dóna la paradoxa que baixa una mica: el 20,4 de població de l'Estat no té el mínim per viure dignament, enfront del 20,8% de l'any 2012. Cal interpretar amb cura la reducció: no indica una disminució de la pobresa, sinó un empobriment més generalitzat. Com que l'única referència són els ingressos mitjans per llar i aquests han baixat, també baixa el llindar de risc de pobresa. És a dir, una persona que el 2011 estava en risc de pobresa pot deixar d'estar-ho el 2012, sense que hagués millorat la seva situació.
Les pensions de la gent gran frenen l'empobriment
Un dels elements que explica que la taxa de pobresa no hagi augmentat encara més els últims anys són les pensions que cobren la gent gran. Mentre que disminueixen els ingressos de la població en general, les pensions dels jubilats es mantenen, per ara, estables, i això fa que el risc de pobresa del col·lectiu de majors de 65 anys s'hagi reduït l'últim any 2,1 punts. Així, mentre que el 20,4% del total de població està en risc de pobresa, la xifra es redueix al 12,7% en la franja de 65 anys o més. O dit d'una altra manera, mentre que la població en general té menys ingressos, el col·lectiu de jubilats té els mateixos que tenia.
En canvi, entre els menors de 16 anys, el percentatge dels que estan sota el llindar de pobresa és del 26,7%, és a dir, més de sis punts per sobre de la mitjana del total del total de població. Aquestes dues situacions –la gent gran menys pobra i els infants, més– es repeteixen en les estadístiques dels últims anys.