Lluita a Cerdanyola per evitar més abocadors
Plataformes veïnals volen garanties perquè no es faci un dipòsit de residus municipals a Can Fatjó dels Aurons
Reiteren la demanda perquè es descontamini l'antic abocador de Can Planas
Cerdanyola és un dels exemples de municipis al Vallès, com ara Vacarisses, castigat per l'abocament de residus de tot tipus i procedència. Entitats i veïns, també de nuclis propers com ara Sant Cugat o l'EMD de Bellaterra, fa anys que s'organitzen en plataformes (Cerdanyola sense Abocadors i la de Can Fatjó dels Aurons) per evitar que l'administració promogui o autoritzi cap abocador o dipòsit més, perquè diuen que ja n'hi ha vuit més al municipi, i fins a 17 espais contaminats. I també els demanen que liderin la descontaminació d'extensions com ara la de la Plana del Castell.
Aquesta última és una zona situada dins de les 18 hectàrees del Centre Direccional, on fins als anys 70 es van abocar substàncies de diferents tipus i procedències i, després, residus inerts i industrials. L'abocador el va segellar el 1985 l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) abocant-hi terra al damunt després d'expropiar el seu propietari, i es va clausurar el 1995.
Des de Cerdanyola, s'ha reclamat a l'Agència de Residus (ARC), gràcies a la pressió de la plataforma Cerdanyola sense Abocadors, integrada per entitats i partits polítics (ERC, Compromís per Cerdanyola-CAV i el PP), que declari Can Planas com a sòl contaminat i que faci les actuacions pertinents per descontaminar-lo. Afirmen que les 18 hectàrees tenen 2.500 milions de m³ de residus en una fondària mitjana de 14,5 metres. El requeriment el va aprovar el ple municipal i el Parlament, però el director de l'ARC, Josep Maria Tost, considera que “el sòl no està contaminat” i que les conclusions d'un segon estudi encarregat recomana “no tocar-lo i fer una remodelació de la coberta” per encabir-hi un parc urbà i fer treballs de derivació de l'aigua perquè no es filtri. El primer estudi fet per la consultora Idom proposava una alternativa mixta de segellat i la construcció d'un mur perimetral.
Rosa Guallar, portaveu de la plataforma, explica que han portat als tribunals el segon estudi per procediment incorrecte, ja que el van adjudicar a dit a dues empreses –estudi de gasos i un altre d'hidrològic–en veure que, si ho feien a una de sola “superaven el topall màxim d'import que els obligava a fer-ho per concurs públic”. Però en canvi, hi afegeix, al plec de condicions els obligava a treballar juntes.
El pla director urbanístic (PDU) del Centre Direccional preveu que en aquest espai a tocar de la B-30, a l'entorn del sincrotró Alba, s'aixequi un nou barri amb 4.634 habitatges. La plataforma, a través de l'entitat ecologista Via Verda, ha presentat un contenciós administratiu perquè considera que no es compleix la llei de sòls contaminants vigent a Catalunya del 2005 que obliga el propietari del terreny a pagar la descontaminació. A més està recopilant informació per demostrar que a Can Planas “encara hi ha una part de propietat privada”. El planejament ja el va tombar dues vegades el TSJC (2002 i 2005), l'últim cop per no haver-lo sotmès a avaluació ambiental.
Por d'un nou abocador
L'altre front a Cerdanyola és el de l'abocador de Can Fatjó dels Aurons. L'any 2009, l'empresa Puigfel va adquirir els drets d'extracció minera de l'argilera Almar i va admetre la intenció de fer-hi un abocador de residus d'ecoparc just quan el govern tripartit de la Generalitat, amb ICV al capdavant de la conselleria de Medi Ambient i governant a Cerdanyola, desplegava el nou model de gestió de residus que apostava pels dipòsits controlats amb bales inertitzades.
Puigfel ja gestionava el de l'argilera Elena, també a Cerdanyola. La pressió popular va acabar aturant la idea amb un informe contrari de l'Ajuntament en el sentit que l'abocador de residus municipals no podia ser de tramitació privada, una declaració d'incompatibilitat urbanística i la denegació del permís ambiental de la Generalitat. Puigfel va presentar el 7 de febrer del 2011 un pla de labors a la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial per treure terres i subministrar-la per fer treballs de segellat d'altres abocadors.
Malgrat tot, existeix el temor que faci un canvi urbanístic que permeti construir un abocador de residus, tot i que només tingui llicència per omplir-lo i restaurar-lo amb terres. “La llei no garanteix que no es faci i la Generalitat pot canviar la llicència i els permisos per altres tipus de residus com ja va fer amb Can Planas”, explica Guallar. Des de l'ARC, Tost reitera que “està morta la possibilitat de portar-hi residus municipals”, però que l'empresa té voluntat de tapar l'argilera Almar amb terres i runes i “no hi ha d'haver problema si ho fa convenientment”.
LA XIFRA
Reclamen el tancament de Can Carreras de Rubí
El tercer dels punts calents a la comarca, amb permís dels problemes derivats per la incineradora de Montcada, està situat a Rubí i té com a protagonista l'empresa TMA Grupo Sánchez i els abocadors de Can Carreras i Can Balasc. Tot i que hi ha un pla especial urbanístic per a tots dos, aturat per la Comissió Territorial d'Urbanisme el juliol del 2013, que va requerir més informació, el director de l'Agència de Residus (ARC), Josep Maria Tost, ha assegurat que Can Carreras esta en fase d'esgotar la seva vida útil i de “replanteig de la clausura”. La Generalitat va donar, el gener del 2012, una llicència de tipus II (materials no especials) i el consistori té obert un contenciós judicial contra l'abocador de Can Carreras perquè tanqui aviat, a més d'haver fet algunes inspeccions arran de queixes veïnals, obrir expedients informatius a la fiscalia de medi ambient i al Síndic de Greuges i restringir el pas de camions de més de 12 metres pel Camí d'Ullastrell.
D'altra banda, Tost ha admès que l'empresa està en fase de legalitzar ”el que la justícia els va concedir” l'any 2009 perquè pugui fer un dipòsit de residus inerts a Can Balasc. Això sí, el director de l'ARC hi va afegir que l'empresa Arrins SL, del grup RMA, haurà de minimitzar una sèrie d'afectacions i que el govern treballarà perquè no molesti els veïns i tingui les màximes garanties de seguretat.
