Vuit anys sense cobrar pel desdoblament de la C-17
Una trentena d'expropiats batallen per cobrar el que els deu Cedinsa
La concessionària ha impugnat 14 resolucions del Jurat d'Expropiació, que dobla el preu inicial dels terrenys
“Fa 26 anys que em dedico a les expropiacions i mai havia vist una cosa com aquesta”, assegura sorprès Joan Girbau, que és l'enginyer tècnic agrícola que porta els casos de 29 propietaris expropiats pel desdoblament de la C-17 –la carretera que uneix Barcelona amb Ripoll passant per Granollers i Vic– entre les Masies de Voltregà i la capital del Ripollès.
Pel que fa a aquests propietaris, fa 8 anys que la Generalitat, a través de la concessionària Cedinsa, va expropiar-los 725.352 metres quadrats. Aleshores els oferia 3 euros pel metre quadrat de secà i 4,5 euros pel metre quadrat de regadiu. Nou dels 29 afectats hi van estar d'acord i sis d'aquests ja van cobrar. Els altres tres encara estan pendents de cobrament. La majoria, però, va trobar que els preus que els proposaven eren “ridículs” i, per això, els 20 propietaris restants van presentar el seu expedient al Jurat d'Expropiació, el jurat que decideix quan no hi ha acord entre les parts.
Girbau explica que “el Jurat d'Expropiació va fallar, en preus molt diferents que ronden els 4,5 i els 14 euros”. Aquest tècnic agrícola hi afegeix: “El més sorprenent, però, és que Cedinsa va presentar un recurs a la resolució del jurat, excepte en sis casos que sí que va estar d'acord amb la decisió. Hi havia afectats que ja estaven conformes amb la resolució i ara Cedinsa els obliga a anar al jutjat presentant recursos contenciosos administratius.”
Dels 14 expropiats que van presentar l'expedient al Jurat d'Expropiació, 13 estan a l'espera de la sentència del recurs contenciós administratiu, i un afectat ja la té i li dobla la quantitat del metre quadrat de regadiu: a 8 euros. En la reunió que van fer els expropiats fa deu dies a Vinyoles, Girbau va assegurar que “Cedinsa no paga, entre altres coses, perquè per aquest tram de la C-17 no hi passen tants cotxes com es preveia i, per tant, la concessionària no cobra tants diners”. Girbau es refereix al sistema de peatge a l'ombra que consisteix en el fet que la Generalitat paga a Cedinsa de mica en mica els 312 milions d'euros que va costar el desdoblament.
Pagament al corrent
En l'Oficina de Comunicació del Departament de Territori i Sostenibilitat asseguren que “la Generalitat està al corrent dels seus pagaments a la concessionària”, tot i que recorden que “aquests pagaments no són específicament per les expropiacions. Aquest concepte està dins de la concessió, de la mateixa manera que hi està la redacció dels projectes, l'execució dels treballs i el manteniment de la infraestructura durant el període de temps que dura aquesta concessió (fins al 2039)”. Per la seva banda, el responsable de patrimoni i gestió d'expropiacions de Cedinsa, Pedro Fernández, que va declinar la invitació a la reunió però que ha parlat per aquest diari, assegura que “independentment de si funciona o no el peatge a l'ombra l'obligació de Cedinsa és pagar el 100%. Una altra cosa és que hi hagi desacords en el preu. Nosaltres apliquem els preus que estan en línia amb els que dicta la Generalitat. Entenc les tasques que està fent el senyor Girbau però la meva feina és que Cedinsa pagui al menys possible”. L'objectiu dels expropiats és aconseguir que Cedinsa pagui els mutus acords, els acords del jurat i, un cop hi hagi les sentències, pagui el que dicten.
Can Baulenas, ni el terreny ni els àrids
El cas més sonat entre els afectats és el de Can Baulenas, una finca situada a les Masies de Voltregà i que a causa de les expropiacions pel desdoblament de la C-17 ha quedat dividida en dues parts. A una banda de la carretera nova hi tenen la casa de pagès i a l'altre extrem hi tenen els camps.
El pitjor d'aquest cas és que, a sobre que encara no han el que els pertoca de l'expropiació dels 26.968 metres quadrats, tampoc no els han pagat la grava que la constructora UTE Vic-Ripoll els va extreure i va canviar a altres empreses per material de construcció. “Se'ns va prendre la grava el 2007 i fins l'any passat no vam tenir la valoració de l'afectació. Després de set anys negociant, Cedinsa no ens ha valorat gens ni mica i el Jurat d'Expropiació ens n'ha valorat una petita part, insignificant”, lamenta Josep Rifà. El nét i fill dels propietaris, que també es diu Joan i que segueix el cas, hi afegeix: “la constructora va extreure la grava sense tenir el permís d'investigació per a l'activitat minera ni tampoc el vistiplau de Medi Ambient. Nosaltres sí que el teníem. Ens van demanar que els la venguéssim però no ho vam acceptar. El més fort és que ja teníem emparaulada l'extracció amb una altra empresa però no hi vam ser a temps.” A hores d'ara encara estan pendents de les sentències dels dos recursos contenciosos administratius.