Repressió a la rereguarda
Una desena d'historiadors investiguen l'efecte del 1714 al Baix Llobregat amb documents inèdits
La comarca va viure una llarga crisi econòmica, episodis de guerrilla i represàlies de les tropes borbòniques
Fa 300 anys Barcelona va ser víctima d'un setge brutal, de 14 mesos, per part de les tropes borbòniques. Va caure l'11 de setembre del 1714 i recordar aquest fet és, justament, l'any del Tricentenari, una obvietat. Potser no ho és tant recordar que Barcelona no és, ni ho era llavors, una illa. Que ja el 1714 era una ciutat envoltada de pobles i que la rereguarda va ser objecte, igual que la capital, de l'avanç de les tropes borbòniques i la repressió. Que els diferents municipis van jugar el seu paper en l'enfrontament entre austriacistes i felipistes i que van patir les misèries de la postguerra. I que les muntanyes properes a Barcelona van ser escenari de guerrilles dels que no van acceptar la victòria dels borbònics.
“La tendència és parlar només de Barcelona per la importància del setge i de la seva caiguda, que va comportar la fi de la Guerra de Successió. Però cal recordar que el Baix Llobregat era la porta d'entrada a Barcelona i que entre el 1713 i el 1714 van haver-hi esdeveniments bèl·lics i actes de resistència a tot arreu”, recorda Josep Campmany. Aquest gavanenc i historiador aficionat ha coordinat la recerca Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat, una investigació en què han participat una desena d'historiadors aficionats i professionals sota l'empara del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. En tots els casos s'ha treballat amb documents fins ara inèdits, com ara arxius parroquials, municipals i notarials, i les conclusions veuran la llum a finals d'any en forma de llibre editat pel Centre d'Estudis, que tot just ara compleix els 40 anys de funcionament.
Alguns municipis, com ara Corbera i el Papiol, van servir de base per a la resistència contra els felipistes. Des d'aquests municipis “es va atacar els borbònics que avançaven pel riu Llobregat”, assenyala Campmany, que afegeix que els atacs es van produir també al Prat, des d'on les tropes felipistes abastien els assetjadors de Barcelona. Un altre espai destacat de la resistència va ser Begues, poble situat a les muntanyes del Garraf. Aquestes muntanyes van servir d'amagatall als voluntaris que no van acceptar la victòria de les tropes felipistes i que van estendre la guerrilla gairebé deu anys més de la caiguda de Barcelona.
El paper dels pagesos
El coordinador d'aquesta recerca destaca el paper que els pagesos van tenir en els enfrontaments contra els borbònics i la repressió que el Baix Llobregat va viure a la postguerra. Aquest territori de rereguarda es va veure “econòmicament estancat fins a mitjan segle XVIII”, destaca Campmany, “el que desmenteix que els borbons portessin la modernitat”. La baixada de població i de braços per treballar, unida als impostos que van imposar els guanyadors, van sumir les poblacions en una decadència econòmica que va durar mig segle.
Juli Ochoa i Coral Torra han estudiat l'impacte de la guerra a Sant Just Desvern, i la sorpresa que s'han endut en bussejar als arxius és que “ens pensàvem que Sant Just era un poble anodí de pagesos on no havia passat res, però resulta que hi van passar moltes coses”, segons Ochoa. Aquest petit poble proper a Barcelona, llavors amb 236 habitants, és una mostra del que va suposar la guerra a la rereguarda, tot i l'aparent neutralitat dels seus veïns. El fet més destacat va ser l'acció d'un grup de partisans, la majoria d'ells santjustencs, que es va apoderar d'un ramat d'ovelles a la zona de muntanya entre Sant Just, Vallvidrera
i Santa Creu d'Olorda. Aquest ramat era una font d'aprovisionament dels borbònics en un moment en què la població assetjada de Barcelona vivia una gran penúria. Aquest grup, gran coneixedor del terreny, va robar el ramat, va travessar les línies borbòniques, de nit, i van dur els 992 animals fins al vessant de la muntanya de Montjuïc. L'audàcia d'aquest cop va provocar les represàlies dels felipistes, ja que, segons Torra i Ochia, “la seva tropa d'elit havia estat burlada per uns simples paisans”. I els primers castigats van ser uns pacífics pastors. El balanç va ser, entre morts i malferits, 22 víctimes. Es va imposar el pagament del ramat a Vallvidrera, Sant Just i Santa Creu d'Olorda, de forma proporcional entre els veïns.
La guerra de Successió va obrir la porta a la creació d'uns impostos i el pagament dels costos de les tropes borbòniques per part de la població. Un impost extraordinari que es va aprovar el 1713 als territoris sotmesos va provocar el gener del 1714 un aixecament popular que va obligar a relaxar el setge sobre Barcelona. Al Baix Llobregat es va manifestar en forma de combats als castells de Corbera i de Castellví de Rosanes, fortaleses que finalment van ser enderrocades per les tropes borbòniques. A partir del 1715 es va imposar el cadastre, un nou sistema impositiu a Catalunya similar al que ja existia a Castella. La imposició econòmica va anar acompanyada de la presència de les tropes borbòniques més enllà de la fi de la guerra amb les conseqüents pràctiques vexatòries, més accentuades en unes poblacions que en unes altres. A Sant Just es va obligar la població a aportar 20.800 quilos de palla al magatzem de Barcelona. Segons recull Josep Campmany en la seva investigació, les despeses de la guerra, i sobretot els canvis fiscals que se'n van derivar amb nous impostos com el cadastre, van tenir un impacte important a Catalunya. A Gavà i Castelldefels, els casos que ha estudiat el coordinador de la recerca, els impostos van ser molt elevats, gairebé del doble de la mitjana catalana. A més es van produir en un mal moment, amb una collita molt minsa a causa dels enfrontaments del 1713 i dels grans aiguats d'aquell any.
Guerrilla a Begues
Les acaballes del setge de Barcelona van arribar acompanyades d'incursions dels borbònics per impedir l'avituallament de Barcelona. El 29 d'agost del 1714 va haver-hi un assalt dels felipistes a Gavà, Begues i Castelldefels i va haver-hi saquejos durant la recerca d'armes. Campmany destaca que la combinació dels deutes de la guerra amb els impostos del cadastre i les quinzenades “van deixar pràcticament sense excedents l'economia local”. El 1739, 25 anys més tard, l'excedent estava reduït un 85%.
No és d'estranyar, doncs, que la fi de la guerra deixés un rastre de resistència que, en el cas del Baix Llobregat, es va concentrar a Begues i el massís del Garraf. Les muntanyes van servir d'aixopluc per a qui no donava la guerra per perduda. La guerrilla va durar uns quants anys, i el 1720 hi havia una gran activitat que va culminar amb la mort de Josep Fornaguera, actiu felipista al setge de Barcelona i responsable del cobrament d'impostos. La guerrilla, molt activa a la zona de Sant Boi i Begues, el va estrangular amb filferro.
Les autoritats van enviar tropes per capturar els presumptes 150 sediciosos. “El sometent que es forma per reduir els revoltats o carrasclets del Baix Llobregat mostra fins a quin punt Begues era zona d'operacions de la guerrilla”, conclou Víctor Mata, historiador professional i responsable del Centre d'Estudis Beguetans.