Tanca el penúltim abocador metropolità
L'Agència de Residus fixa el 2015 per clausurar Coll Cardús, a Vacarisses
S'ha de buscar un o més clots per deixar la brossa a la regió metropolitana, i la pedrera Berta i Can Balasc de Rubí tenen molts números
“Coll Cardús ja ha acabat la seva funció i el tancament s'ha de fer el primer semestre del 2015.” Aquestes són les paraules fetes servir fa pocs dies pel director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, interrogat per aquest diari sobre la vida d'aquest abocador que gestiona des del 1985 l'empresa Tratesa, del Grup Hera, i que representa el penúltim gran abocador de la regió metropolitana, un cop tancat el del Garraf i amb el funcionament encara del de Can Mata, als Hostalets de Pierola.
No és la primera ni la segona vegada, sinó que fins a set cops s'ha incomplert la data de tancament d'una instal·lació que ha estat focus de queixes veïnals des de fa dècades i que ara ha de tenir els dies comptats, un cop s'està tirant endavant el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de gestió de residus municipals 2013-2020 (Pinfrecat) que en preveu la seva clausura amb un pla de seguiment durant 30 anys. Tost ha admès que estan en converses amb l'empresa per fer el projecte de clausura i de condicionament de l'abocador mentre s'“està acabant d'esgotar la seva capacitat”.
El ritme d'entrada de
bales inertitzades ha estat inferior al previst, ja que
els municipis han millorat els percentatges de reciclatge i, a més, alguns de
la comarca, com és el cas dels que pertanyen a l'àrea metropolitana, entre ells Sant Cugat, prefereixen portar les deixalles a altres ecoparcs, com ara el de Montcada. I des d'allà
les bales inertitzades es dipositen a l'abocador de Can Mata, als Hostalets, i no al de Vacarisses, alentint
el seu rebliment i la seva clausura.
I si tanca Coll Cardús s'haurà de buscar definitivament un nou emplaçament per dipositar-hi les deixalles, una decisió que fa anys que es posposa i que ha generat una forta oposició veïnal als municipis on surt el rumor que s'hi pot instal·lar. Tost assegura que la nova planificació obliga a posar-los en clots ja existents i on el terreny sigui al més adient possible, com és el cas d'antigues argileres o bòbiles de totxanes i en terrenys de pedra granítica compacta. Mai en terrenys calcaris, sorrencs o de grava.
I per això hi ha dos espais que tenen tots els números per acollir un dipòsit de residus: l'antiga pedrera Berta, a Sant Cugat i el Papiol, i Can Balasc, de Rubí. Tots dos, casos polèmics i amb història al darrere. El primer espai està gestionat per FCC, que ja ha presentat un estudi d'impacte ambiental que la direcció general de Qualitat Ambiental està analitzant per elaborar informes perquè es garanteixin diversos vectors ambientals, explica Tost. Una sentència del 2010 del Suprem els dóna via lliure, tot i que el projecte ha rebut més de 40 al·legacions d'entitats, ajuntaments, el Consell Comarcal del Baix Llobregat o el Consorci del Parc de Collserola. L'altre emplaçament, Can Balasc, està pendent d'aprovació del projecte presentat per TMA Grupo Sánchez, després d'una suspensió temporal de la Generalitat, que instava l'empresa a aportar nova documentació ambiental. Tost recorda que la justícia, malgrat l'oposició veïnal i alguna de política, els va concedir poder fer el dipòsit.
El futur dipòsit tampoc ha de situar-se obligatòriament al Vallès Occidental, ja que es negocien acords amb el Bages o altres àmbits com ara l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental. La nova planificació fomenta la capacitat associativa dels municipis per aprofitar infraestructures, i vol impulsar la valorització de residus, reduint-ne també la deposició als dipòsits.
Tost reconeix que hi ha bons emplaçament per les característiques del terreny, però que es descarten per proximitat als nuclis urbans. També assegura que hi ha alcaldes “disposats a acollir els dipòsits per tancar antigues argileres”, situades en zones fàcils prop d'autopistes i lluny d'afectacions a les persones.