Busos i trens “a rebentar”

L'Eleonora va arribar ahir al migdia a l'aeroport del Prat procedent de Venècia. A la sortida, va veure un parell de taxis aturats a pocs metres de la terminal 2. S'hi va acostar. Estaven buits. Va girar sobre els seus passos i va preguntar a un empleat de l'aeroport on podia trobar un taxi que funcionés. Li van dir que no s'esforcés, que no en trobaria cap. Feien vaga.

Tenia dues opcions. L'Aerobús o el tren que connecta el Prat amb Sants Estació. I va escollir l'autobús. La cua feia quasi 100 metres. Va recular. I per casualitat va topar amb el 46, l' autobús que connecta el Prat amb plaça Espanya. Estava a punt de sortir. El conductor començava torn i estava de bon humor: “Pugi, pugi... que encara hi caben més...” Algú, des de dins, li va demanar que quan marxava. “Quan em deixin. Jo tindré la porta oberta fins que això rebenti.” Quan finalment va tancar les portes va donar l'avís al seu comandament. “He deixat almenys 40 persones a terra.”

Tant Transports Metropolitans de Barcelona com els responsables de l'Aerobús van multiplicar ahir el servei. I tot i així van quedar curts. La vaga sorpresa dels taxistes va provocar cues durant tot el dia a les parades de bus de l'aeroport, però també es va sentir al metro, especialment a plaça Espanya i al tren especial entre l'aeroport i Barcelona. D'anada i també de tornada.

La Maria i el Josep van aterrar a les nou del matí de Mallorca i tenien el vol de tornada a les cinc de la tarda. Un dia “de negocis” a Barcelona. Acostumats a moure's en taxi per la ciutat, ahir van haver de recórrer al tren. “Hem perdut tres o quatre hores en transport públic”, comentava ella, mentre esperava en una andana a vessar l'arribada del tren que els havia de portar de tornada al Prat. Però no se'ls veia cansats, ni indignats. “No, si no ha estat gens malament... Fins i tot ens han cantat un rap. L'únic que em sap greu és no haver pogut anar a la Boqueria”, afegia ell amb certa ironia.

Al tren, van poder seure de miracle. Molta gent es va haver de quedar dreta. De camí cap a l'aeroport un músic habitual d'aquest trajecte va interpretar ¿Quién será? a la trompeta. A ritme de mambo. Dues noies japoneses carregades amb maletes gegants van estar a punt de posar-se a ballar.

La vaga de taxis va sobrecarregar el transport públic. Però la gent s'hi va adaptar i va viure el trasbals sense estridències. A Sants també hi havia taxis sense conductor. Com si juguessin a despistar. A la façana de l'estació es podia llegir: “El taxi per al taxista. No a llei del taxi. CNT.”