Josep Musach resumeix 70 anys de pintura a El Marçó Vell de Centelles
Ànima de l’Escola de Dibuix i del Premi Centelles de Pintura, recull la seva obra en una antològica
Va agafar llapis i pinzells quan tenia 12 anys per fer un primer dibuix i un quadre de tema centellenc, i des de llavors no els ha deixat. Ara en té 82, i des d’aquesta perspectiva, Josep Musach fa una mirada retrospectiva a tota la seva trajectòria artística en una exposició inaugurada dissabte a El Marçó Vell de Centelles. Josep Musach, 70 anys de dibuix i pintura és una mostra, agrupada per temàtiques, de les sensacions i emocions que ha transmès a través de l’art, tal com explica ell mateix al programa de mà.
Musach es va formar com a pintor a l’Escola Valls de Barcelona. Aquell home va ser un pare per a mi, diu Musach. Tres hores cada dia, i sortint, al Reial Cercle Artístic per dibuixar amb model. Tot això condiciona la seva formació, marcada per la figuració, tot i que en els ambients barcelonins Musach coneix alguns dels que seran impulsors de l’avantguarda del Dau al Set: Guinovart, Hernandez Pijoan... tot i que llavors feien figuració. Als anys 60, ell també prova l’abstracció, però confessa que no m’hi he trobat mai còmode.
Musach busca els detalls de la natura, les fesomies de les persones, els paisatges urbans, les escenes quotidianes... el pas del temps en els petits indicis. Centelles, sempre present. Artista en un poble d’artistes, i compaginant sempre la creació pictòrica amb el treball artesanal, una empresa familiar de pintura fundada pel seu pare i en la qual ara treballen el seu fill i el seu nét. En la confluència d’art i ofici, ha realitzat un conjunt de treballs de restauració de pintures en edificis singulars, civils o religiosos.
L’altra vessant de Josep Musach ha estat la de la docència: 35 anys a l’Escola Municipal de Dibuix i Pintura de Centelles, fundada l’any 1960, i una breu etapa a l’antic Col·legi Lliure Adoptat (CLA). Sempre intentant inculcar la creativitat: Des del primer dia, he tingut clar que l’art no és copiar: ni la pintura, ni la música, ni cap altra forma artística. Recorda com, algunes vegades, feia escoltar música als seus alumnes John Miles i els deia que dibuixessin la sensació que havien tingut.
Ara es troba arreu exalumnes, alguns dels quals estan seguint una brillant carrera artística, com el pintor David Casals, també centellenc. Mestre i alumne han treballat els últims anys junts en el Centre d’Art El Marçó Vell, fill d’una altra de les iniciatives artístiques de Centelles que ha impulsat: el Premi Centelles de Pintura, que arriba enguany a la seva 72a edició. Ell va participar en la segona, i des de llavors sempre, primer com a participant i després com a organitzador. 70 anys d’art, i continua.