Societat
Tancament d'una botiga emblemàtica de Girona
Armeria sense munició
L'armeria Escatidor va obrir l'any 1979 en un dels baixos de l'edifici can Birulés, que avui és a la venda
La nova botiga es dedicarà a productes relacionats amb el patinatge
Les armes no són un bon negoci. Així ho confirma el tancament de l'Escatidor, una armeria emblemàtica de la ciutat i de la demarcació de Girona. El propietari, Antonio Martínez, va obrir la botiga amb la seva dona, Dolores Quirante, fa trenta-cinc anys. Des dels inicis, l'Escatidor va ser una botiga especialitzada en armes, caça, pesca i patinatge i va ser l'última d'aquestes quatre disciplines, l'única que tindrà un futur en el nou establiment situat al número 8 del carrer Pau Casals, al barri de la Devesa-Güell. L'Antonio es confessa “un bon armer i un bon venedor, però no un apassionat del tir ni de la caça”. Li agrada sobretot la reparació; així és com es va ficar en aquest món, ja fa cinquanta anys, quan va començar a l'armeria Girona, al carrer Santa Clara. L'any 1979, després de treballar dos anys en una armeria de la família Saguer, es va establir en solitari en un dels locals de l'edifici de can Birulés, amb els Escatidor com a socis.
Final de la partida
Actualment l'edifici és propietat de la immobiliària Gènion, que ha decidit no renovar els contractes d'arrendament als comerços més antics i vendre l'immoble. Tot i això, el tancament de l'Escatidor és degut, en gran part, a un fenomen molt més sensible que un contracte immobiliari: l'opinió pública. Les armes i, sobretot, la caça, és des de fa anys “una afició mal vista i els caçadors són considerats uns salvatges”, diu l'Antonio. La seva posició és que “les coses canvien, i s'han d'acceptar tal com vénen.” Als que els sap més greu que abaixi les persianes és als clients, per als qui l'Escatidor era un referent en vendes i en reparació. Des de la postguerra fins a mitjan dècada dels anys vuitanta, can Birulés va destinar els baixos del cantó de l'armeria al negoci de les bicicletes, i ha quedat ancorat en l'imaginari col·lectiu de diverses generacions de gironins, que hi anaven a buscar les bicicletes.