‘La hora del cuento'
Les escoles afectades per la sentència que obliga a fer un 25% de castellà en alguns cursos comencen a aplicar-ho
La imminència de la fi de curs ajorna al setembre la decisió definitiva sobre l'ús de les llengües
Final de curs diferent per a cinc classes de cinc centres educatius de Catalunya, amb un 25% més d'assignatures en castellà. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a incrementar la presència de l'espanyol en aquestes aules va començar a aplicar-se ahir, després de diverses dilacions, i quan només queda una setmana de curs i la majoria d'escoles fan activitats fora de l'aula.
La concreció de l'aplicació de la sentència ha quedat a criteri de cada centre, després que la setmana passada la conselleria els fes arribar una carta de menys d'una pàgina amb orientacions de com s'havia d'actuar. Com que les classes afectades són de nivells educatius diferents, que van des d'educació infantil fins a secundària, amb ritmes docents i necessitats lectives molt diferents, això ha impedit trobar i aplicar una solució unificada.
D'aquesta manera, l'escola on s'ha d'incrementar el nombre d'hores de castellà en alumnes de P5, nens que aquest any fan cinc anys, s'ha decidit actuar en l'àmbit de l'oralitat i reforçar l'explicació de contes en llengua castellana. En aquest cas concret caldrà veure quina serà la valoració que en farà el Tribunal quan faci l'avaluació de la concreció de la seva resolució, ja que les cinc escoles estan obligades a presentar un informe detallant les mesures que han adoptat.
En emetre la seva resolució, el TSJC va donar a entendre que no n'hi havia prou amb fer l'hora del conte de P5 en castellà. El problema amb què es troba aquest nivell educatiu per aplicar la sentència és el de la inexistència d'una divisió del temps lectiu en matèries. És a dir, els nens de P5 no tenen un horari amb divisió de matèries segons les hores i la concreció de l'exigència del 25% és més difícil.
Encara més complicat ho ha tingut una de les escoles afectades per donar compliment a la sentència aquesta setmana, ja que la classe on hi ha el nen que ha demanat un increment de castellà és aquests dies fora del centre fent les colònies de fi de curs, segons va informar el secretari general de la Fundació Escola Cristina, Carles Armengol.
Quatre de les escoles afectades per la sentència estan integrades a la fundació i són els centres Escolàpies Sant Josep de Sabadell, Mare de Déu del Roser de Barcelona, l'Escola Pia de Sarrià i Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú. Tots ells centres concertats. L'únic centre públic afectat és l'institut Alba del Vallès, a Sant Fost de Campsentelles.
En aquest centre els alumnes afectats per la sentència és un curs de quart d'ESO, nois i noies entre 15 i 16 anys que es troben en l'últim any de l'educació obligatòria. La direcció ha decidit incrementar el castellà en una assignatura de ciències socials, que suposarà un increment de tres hores.
Tot plegat es concretarà en un treball sobre la Guerra Civil espanyola que els alumnes hauran de redactar en castellà. Els materials que faran servir per documentar-se també seran en castellà. Ahir van visionar un documental, ara hauran de fer un treball en grup i finalment una exposició oral.
La fórmula del treball és la que va apuntar divendres passat la consellera Rigau, quan va comparèixer davant els mitjans per explicar que la sentència començava a aplicar-se a partir d'ahir. Aquell dia la consellera va explicar que havia ordenat als centres presentar al TSJC “un projecte o treball en què es demostri que el castellà és llengua de comunicació” i va posar com a exemple “un treball sobre el cos humà en castellà”.
Un cop el curs s'hagi acabat, els centres integrats a la Fundació Escola Cristiana es trobaran per coordinar la manera com informen al Tribunal sobre l'aplicació concreta de la sentència. Des del Departament d'Educació també hi ha previst fer una comunicació a la instància judicial.
Menys clar és el que passarà a partir de mitjan setembre, quan arrenqui el curs escolar 2014/2015 i la mesura del 215% no sigui cosa d'una setmana gairebé de vacances sinó de tot un curs lectiu. En aquest sentit, la consellera ja va avançar que s'esgotaran les vies del diàleg amb les famílies que van denunciar el cas per tal d'evitar “complicacions a desenes d'altres famílies”, a les quals ja els sembla bé el sistema amb la relació de català i castellà existent.
No serà l'única complicació a la qual haurà de fer front la conselleria al setembre, ja que hi haurà la nova llei d'educació del govern espanyol, la rebatuda Lomqe i també la pressió popular expressada dissabte passat a Barcelona en un manifestació on es va reclamar la desobediència a la nova norma.
Fins ara, la consellera Rigau ha afirmat que de cara al curs vinent es limitaran a aplicar la legislació catalana, donant a entendre que s'obviarà l'espanyola, però sense dir en cap moment que no s'acatarà aquesta llei orgànica i, per tant, d'obligat compliment a Catalunya.
Firmes a Vilanova contra l'ampliació del castellà
Potser per la imminència de la fi del curs i les ganes de vacances, de l'entrada en vigor de l'aplicació del 25%, no ha transcendit cap debat abrandat dins dels centres afectats, cosa que no vol dir que no hi sigui. La política comunicativa de les diverses escoles ha estat la d'evitar al màxim els mitjans –el material sensible que són els nens obliga també a actuar amb l'obligada cautela– i cap dels responsables acadèmics han fet declaracions públiques. En el cas de les escoles concertades es va traslladar aquesta responsabilitat al president de la fundació que les agrupa, Carles Armengol.
Segons aquest portaveu, un dels centres on els pares han estat més combatius és el col·legi Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú, on s'han recollit signatures en contra de l'ampliació d'assignatures en llengua castellana. A la web de l'AMPA hi ha un manifest on es fa una crida a la comunitat educativa a prendre partit de la mobilització que hi va haver dissabte passat a Barcelona en contra la llei Wert. “Aquesta llei representa l'atac més ferotge des de la dictadura contra l'escola democràtica catalana, avalada i reconeguda com a una experiència d'èxit per la UE”, diu el manifest.