El juny cultural de Silla ret homenatge a les mestres republicanes
El cronista Josep Antich, va ser l'encarregat de fer memòria davant els assistents a la projecció del documental i donar una visió local del paper de les dones i, especialment, de les mestres republicanes que varen lluitar al País Valencià per l'ensenyament públic
Va ser una particular coincidència. El mateix dia que a Madrid es feia oficial l'abdicació del Rei d'Espanya, Juan Carlos I, a la Càmara Agrària de Silla es projectava el documental guanyador del Goya 2013 a la millor pel·lícula documental: “Las Maestras de la República”. Aquesta activitat, dins del Programa “Juny Cultural” dut a terme per l'Escola d'Adults del poble, “estava programada molt abans dels últims esdeveniments protagonitzats per la monarquia”, i així ho va remarcar Teresa Iborra, l'encarregada de presentar el documental que va ser projectat el passat dimecres 18 de juny.
“Juny Cultural” ha estat ple d'activitats dutes a terme pels alumnes i professors de l'Escola d'Adults de Silla. Des de principis de juny s'ha exposat el treball fet pels alumnes dels diversos tallers durant tot el curs 2013-2014: tapissos i macramé, seminari d'Art i manualitats, pintura i dibuix.
A tot això s'han sumat activitats lúdiques com el Contacontes, per Llorenç Jiménez, el Taller “com fer cremes amb Aloe Vera” o la projecció del Documental “Las Maestras de la República”.
Amb aquesta projecció va finalitzar un mes ple d'actes i, a més de donar una visió oberta i propera d'unes dones que lluitaven per la igualtat, la justícia i la llibertat, es va voler recuperar la memòria de les primeres dones que lluitaren per la defensa de l'ensenyament públic, gratuït, laic i democràtic, els valors de l'escola republicana.
Josep Antich, cronista de Silla i director del MARS (Museu d'Història i Arqueologia de Silla), va ser l'encarregat d'introduir el documental i donar una visió local de les mestres republicanes. Les seues primeres paraules no varen ser altres que “venim a honrar a les mestres de la República, perquè les dones varen ser les grans víctimes del sistema educatiu fins que el 14 d'Abril de 1931 va proclamar-se la II República i les dones varen començar a tindre lloc al sistema educatiu”.
A l'any 1917 les dades d'analfabetisme al poble eren molt altes: un 40% d'analfabetisme masculí front a un 60% d'analfabetisme femení. Les dones de principi del segle XX “estaven fetes” per a tindre fills i les xiquetes no podien aprendre, havien d'estar a casa. Aquest context històric ajudava al detriment de l'ensenyament femení. Tot sumat a les patètiques condicions en que es donaven classes: sous baixos, classes en corrals...
Però amb la República tot això canvia i el naixement d'un nou programa educatiu es centra en el laïcisme, el raciocini i la millora de les condicions laborals dels mestres. Es en aquest context quan varen nàixer les primeres mestres vocacionals, amb idees pedagògiques, amb entusiasme i ganes d'ensenyar en un ambient d'igualtat.
Les mestres republicanes compartien uns valors d'igualtat, de modernització. Perquè la II República “no era la Guerra Civil, no era la CNT... La República era una idea, un pensament, un moviment respectable en tots els aspectes”, assenyala Antich.
La idea republicana d'escola era una idea d'escola única, anomenat “d'escola normal”, on xiquets i xiquetes convivien i aprenien junts, on els mestres (homes i dones) compartien valors i papers. El llegat de la dona republicana, encara que truncat durant moltes dècades per l'alçament militar, és a hores d'ara el que defensa la societat actual: un model d'escola pública i gratuïta per a tots i totes.
