Revifen les falles del Pirineu

Aconseguir que la Unesco declari les falles del Pirineu patrimoni de la humanitat és l'objectiu que s'ha imposat l'Associació de Municipis Fallaires del Pirineu, que agrupa els diversos municipis del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça on se celebren les falles de Sant Joan. La candidatura davant de la Unesco també inclou associacions fallaires d'Andorra i de l'Estat francès, amb una seixantena de municipis al darrere.

Com que es tracta d'una candidatura que implica diversos estats, no anirà en detriment de les candidatures presentades per cadascun dels estats. La Generalitat està intentant que aquest 2014 la portalada de Santa Maria de Ripoll sigui la que es presenti des de l'Estat espanyol i que, el 2015, ho sigui la Seu Vella de Lleida.

Aquesta demanda de reconeixement per a les falles pirinenques mostra la revifalla que ha tingut els darrers anys aquesta tradició ancestral de les comarques de muntanya, consistent en una festa de música i dansa al voltant d'un arbre en flames al centre del poble, que prèviament s'ha anat a buscar al bosc. Quan es fa fosc, els homes i les dones del poble baixen des de la muntanya amb torxes enceses, creant una imatge espectacular. A la Val d'Aran les falles tenen la seva pròpia versió, l'hésta deth haro, que se celebra en alguns pobles aranesos.

La celebració d'aquesta tradició en diverses poblacions pròximes ha fet que s'hagin repartit al llarg de l'estiu, en un calendari de falles que permet seguir-les des de principis de juny fins a l'agost. La temporada va començar la segona setmana de juny al poble de Durro, a la Vall de Boí. L'han seguit Senet, Isil, Barruera, Boí i el Pont de Suert. Avui, revetlla de Sant Joan, serà el torn de les falles de Vilaller, i durant el mes de juliol es tancarà la temporada amb les de Taüll.

Enguany, les falles presenten mesures especials per prevenir incendis. A la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, on les falles se celebren en la seva cota més baixa en relació a la resta de falles pirinenques, hi van participar uns 90 joves que, en fer-se fosc, van baixar de la muntanya amb extremes mesures de seguretat, segons va recollir la crònica de l'acte elaborada per l'agència ACN. Les mesures, però, no van malmetre l'espectacular dibuix d'un camí de llums enmig de la nit.

A la Pobla, els esperaven les pubilles i els més petits, vestits amb la indumentària tradicional. Les pubilles van oferir coca i vi als fallaires i, en processó, es van dirigir cap a l'església per fer l'ofrena. Les falles van acabar amb una gran foguera.

A la Pobla de Segur, la festa es remunta a uns cinquanta anys enrere, quan una colla de veïns del municipi van decidir celebrar-la com a reclam turístic en veure que era una tradició en altres pobles del Pirineu. Amb els anys, s'ha convertit en una tradició molt arrelada a la població. Les falles de la Pobla de Segur són diferents de la resta falles del Pirineu, perquè el mànec està fet de fusta d'avellaner verda i la teia o fusta que crema és de pi impregnada de resina. La teia prové de les soques de pi caigut de la reserva natural de Boumort, situada a prop del municipi.