El Castor va provocar més d'un miler de sismes
Un estudi internacional, coordinat pel Centre Alemany de Ciències de la Terra, relaciona el magatzem de gas i els terratrèmols
Els de major magnitud es van originar a poca profunditat
No només els estudis de l'Institut Geològic i Miner, i de l'Institut Geogràfic relacionen la injecció de gas al magatzem de gas submarí Castor amb la crisi sísmica que hi va haver a la costa de l'Ebre els mesos de setembre i octubre del 2013, sinó que ara ho constata una investigació científica internacional liderada per Simone Cesca, del Centre Alemany de Ciències de la Terra. Així, mentre que el Ministeri d'Indústria està esperant el que diuen els experts internacionals que ha contractat, la revista tècnica Geophyiscal Journal International ha publicat un treball de recerca que relaciona la seqüència de terratrèmols a l'àrea de la plataforma Castor amb la injecció de gas.
I no van ser 600 els sismes que hi van tenir lloc, sinó que l'estudi sosté que en un període de 40 dies van registrar-se més d'un miler de terratrèmols, gairebé el doble dels localitzats inicialment. Amb la utilització de tècniques avançades, els científics determinen amb precisió on es van originar els sismes i com estan orientades les falles que van provocar els terratrèmols més grans. En aquest sentit, l'estudi sosté que l'activitat sísmica es limita a una regió molt petita, de menys de cinc quilòmetres i pròxima al jaciment on es va injectar el gas. Pel que fa als terratrèmols de major magnitud, van originar-se a una profunditat “anòmalament petita”, segons els autors de l'estudi científic, d'entre 1 i 3 quilòmetres sota el nivell del mar (el jaciment és a 2 quilòmetres sota el nivell del mar). És per això que l'estudi conclou que el més probable és que la injecció de gas desencadenés els sismes. Així, en augmentar la pressió per la injecció de gas s'hauria reduït la fricció entre falles relativament petites, la qual cosa va afavorir el moviment brusc dels blocs de roca.
A més, el treball científic assegura que les falles on es van originar els terratrèmols estan orientades de manera contrària a la principal, la falla Amposta, que no va generar cap dels sismes i que segella el magatzem submarí. El sisme de major magnitud registrat va ser de 4,3 graus en l'escala de Richter i va ser percebut per la població del Montsià i el Baix Maestrat.
També han participat en l'estudi la Universitat de Potsdam (Alemanya), la Universitat de Saragossa, la Universitat Complutense de Madrid, l'Institut de Geociències de Madrid i l'Observatori de l'Ebre.
D'altra banda, el secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Pere Torres, va lamentar ahir la “mala premsa”que la gestió del Castor ha donat als magatzems de gas, que considera que són un “element clau”en el futur model energètic del país. Torres també va reclamar que la factura pel tancament del Castor no recaigui sobre el pressupost general de l'Estat ni sobre els usuaris.