Solució de fa 21 anys

“L'N-II per l'autopista.” Aquest lema era un dels més habituals, amb pancartes i crits, en les nombroses i tenses protestes ciutadanes que va provocar el projecte perquè la variant de Girona passés per Sant Daniel. Ara, per molts, que s'hagi completat la circumval·lació a la ciutat ampliant l'AP-7 a quatre carrils per sentit confirma que aquella demanda estava del tot justificada. Això sí, arriba més de 21 anys després que s'inaugurés el tram d'N-II que connectava la zona de Medinyà fins a Fornells de la Selva passant per la Vall de Sant Daniel. En total, són 16,9 quilòmetres.

El gran impacte ambiental que suposava que l'eix viari travessés aquest espai natural va fer que des que el març de l'any 1987 s'optés per aquesta opció es produís una ebullició ciutadana en contra. Un projecte faraònic que va comportar més de sis anys d'obres amb tots els túnels i viaductes que va caldre fer-hi i que va acabar costant 60 milions d'euros, en comptes dels 22,8 milions (3.800 milions de les antigues pessetes) que s'havia previst inicialment. L'aleshores alcalde de Girona, Joaquim Nadal, ha reconegut sempre que aquest projecte va ser el més complicat del seu llarguíssim mandat per la tensió generada. Va fer fortuna la frase que la carretera no passaria per la vall, i l'amenaça de Nadal de dimitir, un gest que sempre ha defensat, va servir per allunyar el traçat de la vall i evitar que passés per la part més fonda com es preveia en els primers projectes. L'exalcalde socialista també va admetre en el vintè aniversari de la carretera que en aquells moments “ens trobàvem entre la tossuderia del ministeri i la urgència de la ciutat per treure el trànsit del centre, perquè no podíem seguir suportant els més de 15.000 vehicles diaris pel mig de la ciutat”. Malgrat tot, Nadal defensa que ara l'opció de l'AP-7 no dóna la raó als que demanaven aquesta opció fa més de dues dècades perquè ara hi ha cinc carrils per sentit, si se sumen els quatre de l'autopista i la variant de Sant Daniel. Cal recordar que fins aquell moment el trànsit passava pel bell mig; passava per la Copa, davant de la Devesa i la ronda Ferran Puig fins a la carretera de Barcelona cap a l'Avellaneda.

El punt àlgid de les protestes, que van durar anys, va ser el dia de la inauguració de la variant, el 27 de març del 1993. Uns 400 convidats a l'acte amb el llavors ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, van escridassar les autoritats i alguns activistes van ensenyar el cul com a mostra de protesta, fet que va comportar que la Guàrdia Civil en detingués un.

Múltiples manifestacions en contra del projecte –en alguna es va arribar a més de 3.000 persones–, piquets per sabotejar l'inici dels treballs, accions com ara plantar un arbre al balcó de l'ajuntament per simbolitzar l'impacte ambiental que suposaria la nova carretera o plens amb llançament d'objectes i crits van ser una constant durant tot el procés.

Els ecologistes lamenten el mal que va ocasionar i veuen inútil pensar ara en un possible desmuntatge de la variant per la vall.