Joffre, el general que parlava rossellonès als soldats

El president del Consell General dels Pirineus Orientals Jules Pams –perpinyanès de família burgesa que va ser dos cops ministre i candidat a la presidència de la República pels radicals socialistes– destacava en 1914 “l'origen rossellonès del generalíssim Joseph Joffre, que porta en ell les qualitats de la nostra raça.” Honorava d'aquesta manera “els oficials i els soldats catalans que moren gloriosament per la pàtria”. El discurs abrandat que Pams va pronunciar a Perpinyà es va acabar afirmant que “és el petit Rosselló que ha donat a França allò per què vibra, ara mateix, l'ànima de la pàtria”, referint-se a la patrie francesa, és clar. Al voltant de la figura del general Joffre es va desenvolupar, durant tota la guerra, una mena de culte fet d'anècdotes més o menys verídiques, dibuixos, llibres, romanços, cançons i poemes, alguns en català, com el que reproduïm en aquesta plana.

El mateix généralissime Joffre parlava en català quan es trobava amb soldats rossellonesos durant les inspeccions de la tropa, que realitzava regularment.

El diari L'Indépendant explicava, el febrer del 1916, que en una gira d'inspecció d'unitats de l'exèrcit que estaven en primera línia, Joffre acompanyava el president de la República, Raymond Poincaré, i tot l'estat major de l'exèrcit francès en funcions prop de les trinxeres. El president Poincaré es va aturar i va demanar al soldat Georges Maury d'on era, i li va respondre que “de Perpignan”. En Joffre es va avançar i va preguntar, en el seu català rossellonès:

–“Seu de Perpinyà? De Perpinyà mateix?”

El soldat Maury va respondre

–“No, sun de Peyrestortes, a dos quilòmetres de Ribesaltes.”

Joffre llavors el va corregir

–“No, a dos quilòmetres i mig!”, i va afegir:– “Recordeu-vos que els catalans sem els millors soldats.”

El soldat Maury li va respondre

–“Mirarem de n'estre, mon general.”

En altres ocasions, Joffre procurava que els soldats del Rosselló i les altres comarques catalanoparlants de l'Estat francès com el Conflent, Vallespir, Capcir i l'Alta Cerdanya, presents on ell estava o passava, tinguessin petits regals, com una pipa, un rellotge o racions extres de cafè.

Malgrat que arreu de l'Estat espanyol i en ambients conservadors catalans les simpaties germanòfiles eren majoritàries, el catalanisme d'inicis del segle XX era clarament francòfil. Ja és coneguda la participació de dotze mil voluntaris de la Catalunya inclosa dins l'Estat espanyol –amb les primeres banderes estelades– en els combats, enrolats en unitats de l'exèrcit francès. El febrer del 1916 una delegació de la Mancomunitat de Catalunya, composta d'intel·lectuals i polítics sud-catalans, van visitar la Catalunya Nord –llavors en deien Catalunya francesa o Rosselló– en signe de solidaritat. Van visitar ferits als hospitals, associacions culturals i van ser rebuts oficialment a les seus de les institucions com el Consell General dels Pirineus Orientals. Hi havia, entre altres, Josep Puig i Cadafalch, Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias, Apel·les Mestres, Pompeu Fabra, Santiago Rusiñol, Lluís Maria Sert, Enric Morera, Ramon Casas i Lluís Millet. Els mateixos intel·lectuals, acompanyats d'un grup més nombrós, van tornar a Perpinyà acabada la guerra el 1919 per saludar la victòria i el generalíssim Joffre en persona, que havia estat ascendit a mariscal. La primavera del 1920 el ja mariscal Joffre va presidír els Jocs Florals de Barcelona, on la regina dels Jocs va ser la seva esposa, Henriette Penon. En aquella ocasió el mariscal de França va atorgar a Puig i Cadafalch, al Palau de la Generalitat, la condecoració de la Legió d'Honor francesa. A la Catalunya Nord actual, Joffre és reivindicat com a exemple pel catalanisme regionalista que s'acomoda amb “l'accent catalan de la République Française”, l'eslògan triat pel Consell General dels Pirineus Orientals des fa una desena d'anys. A l'Ajuntament de Ribesaltes, el seu poble natal, hi figura un retrat de Joffre amb un extracte, en català, d'un poema d'Àngel Guimerà: “Amunt les armes, per matar la guerra.”