Tres dies de visita a Silla

Dispose d'uns dies lliures i decidisc tornar a Silla, al cap de tant de temps des que haguí de marxar forçada per les circumstàncies, com si me n'anara a l'exili. Tinc ganes de passejar pels seus carrers, de veure'm amb alguns amics, de contrastar la vida política, de repassar el programa de festes, de menjar un allipebre... Tres dies no donen per a molt, però intentaré assabentar-me de tot.

No sé ben bé per quina raó els parcs, els jocs infantils, els carrers i places han perdut part de la vitalitat que jo recordava, o potser és que m'he fet massa major. Tinc la sensació que han desaparegut arbres, com les palmeres, atacades pel morrut; les esplèndides moreres, verdes i exuberants, de l'avinguda Reis Catòlics han estat substituïdes per arbres de fulles morades i tristes... Però, sobre tot, hi ha els tres estúpids casals fallers dels parcs públics, que s'han convertit en tres edificis-fantasma, que no se sap si estan a mig acabar o a mig enderrocar. Em diuen que a l'ajuntament no saben el que han de fer i, en qualsevol cas, que no tenen diners. I si no hi ha diners és perquè Madrid no els facilita, o siga que no ha servit de res tindre un ajuntament del PP, tant que prometien.

Em veig amb alguns amics per a repassar la vida política. Els bars de la Plaça ja no són el que eren, quan jo vivia a Silla i altres bars s'han convertit en punts d'encontre; cada matí i cada vesprada en visite alguns i m'hi trobe carn fresca i saba nova (els joves de Podemos, per exemple). Els vividors de la política de sempre no els veig enlloc, però em diuen que no han desaparegut, sinó que estan reconcentrant-se i reinventant-se per a continuar, siga com siga, vivint del “cuento”. Concretament alguns (Baixauli, Saborit, Frigols...) volen fer-ho mitjançant Podemos (!!!).

M'expliquen que avui mateix hi ha convocada una assemblea constituent, a les 8 de la vesprada, al parc de l'Estació. La iniciativa sembla que no és totalment dels joves que protagonitzaren les mogudes dels Indignats de l'any passat, i que ara són els que donen vida a la iniciativa de Pablo Iglesias a Silla; pel que es veu ja s'hi ha colat els buscadors de tresors. Els joves em diuen que ja han fet saber a l'organització qui és qui en aquest poble i que la maniobra d'aquests tristos personatges és absolutament inacceptable i no tragaran. Alerta!, els dic.

Amb el programa de Podemos a la mà, Baixauli està a les antípodes del prototip de polític que cerquen aquests joves i principalment per tres raons: pels sous que s'han aplicat sempre que han pogut (Baixauli, com alcalde de Silla, se'n va mesurar més de 65.000 euros a l'any); per haver potenciat sistemàticament el transfuguisme, maniobra de la qual és un mestre el mateix Baixauli; per la dinàmica personalista i anti-assembleària d'aquesta gent.

Els pregunte si saben res de l'oferiment que ha fet Baixauli per a formar regidors de Podemos i per a impartir un curs d'història del socialisme. Els joves se'n riuen. També els pregunte si saben res de l'oferiment que li ha fet Baixauli a Lara Zaragozà perquè siga la cap de llista de Podemos; també se'n riuen i s'indignen. I si saben que ell mateix s'ha autoproclamat per a formar part de la llista autonòmica del nou partit... Continuen rient-se.

Mentre passa tot açò, pregunte pel govern i per l'oposició. Em diuen que l'alcalde Serafín continua segrestat i incapacitat per a prendre cap decisió, sense el vist i plau de l'autèntic alcalde, Prieto. Com aquest continua més pendent de la Diputació i de la toreria, Silla ni va endavant, ni endarrere, està estacada, però tindrà bous en festes. La pàgina web municipal continua sent tan intranscendent com sempre, malgrat el que cobra la periodista contractada.

Sobre el PSOE i els Verds em diuen que estan com els ànecs muts, o siga que ni quac-quac, res de res. Sobre EU i Compromís, que de tant en tant tenen algunes improvisacions tipus tronada d'estiu, o siga que barrabuum! i res més, a continuació la calma. Per això mateix ningú no sap explicar-me com va el tema de l'aigua potable; ni com va el tema de les factures de Baixauli; ni el tema de l'estació de contenidors, si ha pagat Baixauli o qui...Ni què passa amb el tema de la bastida de la plaça, si l'ha pagada l'església...

Pel que em diuen, les úniques coses que funcionen a Silla són el Museu arqueològic, el Teatre, l'atletisme i el futbol, la Lírica, el Tola, l'estellaor fent el que pot a la Sèquia del Xúquer i Càritas. Sobre les festes, accedisc via internet a la programació de les d'enguany, que són com les de sempre..., amb vuit dies de bous, malgrat que no hi ha ni un euro.

Finalment tinc una llarga conversa amb Pitarch, que sempre té novetats. Veig que encara no li han tallat el coll els seus amics. Com darrerament no publica res sobre Silla, li pregunte si és de veres que l'alcalde l'amenaçà amb represàlies, si continuava amb la seua línia crítica contra ells. Em diu que sí i que per això va decidir apartar-se'n una mica, per a no perjudicar a ningú. Evidentment, em diu, a ell mai li han fet por les amenaces polítiques, ni els franquistes, ni la guàrdia civil, ni els retorots... i que, per tant, seria un absurd pensar, com algú ha insinuat, que ara, a la vellesa, havia pres por del PP local, perquè el que li preocupava era que patiren represàlies alguns treballadors municipals, amics seus.

Me'n torne a Mallorca amb el regust de les coses que m'han agradat i amb el disgust de les que no. Pitarch i jo acordem que a partir del moment que es publique la convocatòria de les properes eleccions, tant jo des de Mallorca, com ell des de Silla, tornarem a escriure setmanalment, analitzant la situació, criticant a qui s'ho meresca i aplaudint les coses positives, si les hi ha, en una bàndol o en l'altre.