Proclamen a Montgrony una segona 'reconquesta' defensant la hispanitat
L'associació Somatemps va fer un congrés a Ripoll per defensar l'espanyolitat de Catalunya. Diumenge passat, abans de tancar-lo amb un dinar a Montgrony, van defensar que la catalanitat sense formar part de la hispanitat no té cap sentit. La trobada
Va ser una estampa força curiosa la que diumenge 13 de juliol al migdia, poc abans de les 2, es va produir just al davant de l'ermita del santuari de Montgrony, a Gombrèn.
Una cinquantena de persones van quedar entaforades al revolt que hi fa l'escala d'accés l'interior és molt petit per escoltar la lectura del document anomenat Les bases de Montgrony, impulsat per l'associació Somatemps, que defensa l'espanyolitat de Catalunya, com a cloenda del congrés que durant tres dies han fet a Ripoll en el que pretenia ser una rèplica del que mesos enrere es va fer a Barcelona sota el lema Espanya contra Catalunya.
Va acabar essent, però, una estampa eminentment familiar, pares amb fills petits inclosos, per reivindicar Montrony com a Covadonga catalana dins l'objectiu que s'ha marcat Somatemps per iniciar la seva particular reconquesta: recuperar la catalanitat com a part indissoluble de la hispanitat, i refer una pàtria ara mateix envaïda per la bogeria d'aquells que es diuen els nostres llibertadors però que només ens porten al precipici i al suïcidi col·lectiu, com s'afirma en el document.
L'associació considera que Catalunya viu un moment profundament crític de la seva història, en què els llaços amb els nostres germans, els pobles hispans, semblen condemnats a trencar-se per la bogeria d'una casta política allunyada del sentir de la veritable catalanitat, que segons ells no es pot entendre d'altra manera que vinculada a Espanya.
La catalanitat és una concreció de la hispanitat, i la supèrbia de creure's que sense Espanya serem més plens només pot portar a la desgràcia de la nostra societat.
En el seu manifest final, Somatemps situa la família i el municipalisme com a estructures bàsiques per a la gestió de recursos, defensa els principis de subsidiarietat i solidaritat, i critica el centralisme del govern espanyol, de la Generalitat i sobretot d'Europa.
La lectura del manifest es va fer davant d'una senyera i, prèviament, els assistents es van fer una foto darrere una pancarta amb el lema Catalanitat és hispanitat.
La visita a Montgrony, que va acabar amb un dinar al mateix santuari, va tancar tres dies de congrés en què diferents ponents, la majoria actuals i antics professors universitaris com Xavier Barraycoa, politòleg i un dels coordinadors de la trobada, van oferir fins a vuit ponències sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, les fonts de la Guerra de Successió o l'evolució des del catalanisme cap al nacionalisme i l'independentisme.
Sempre amb la tesi que el discurs que impera dins l'actual procés sobiranista es basa en la perversió i l'ús interessat de la història. Totes les intervencions d'aquests dies es podran consultar a la seva web,
