La connexió, clau en el ‘boom' turístic i industrial del Camp de Tarragona
L'aportació d'aigua de l'Ebre va posar punt final a l'aigua salada i les restriccions
Ha fet possible projectes com ara Port Aventura i el futur BCN World
L'arribada de l'aigua de l'Ebre a la xarxa del Camp de Tarragona va posar fi a una estampa que als anys vuitanta era encara molt habitual: el pelegrinatge de molts habitants per aconseguir aigua potable a les fonts, i fugir així de l'aigua salada que sortia de l'aixeta per la sobreexplotació dels pous. Amb el minitransvasament es va acabar definitivament el problema d'abastament domèstic, que en alguns punts fins i tot havia suposat la fixació de restriccions en l'abastament, però es va obrir també un altre camp de més transcendència: el del creixement industrial i turístic.
Precisament, havia estat el boom turístic dels anys setanta i vuitanta el que havia ofegat els recursos de la zona, i l'aigua de l'Ebre va oferir el necessari coixí per revertir la tendència. “La contemplem com el major repte assolit al segle XX”, sentencia l'alcalde de Salou, Pere Granados. Sense el CAT, el parc temàtic Port Aventura –que atreu tres milions de visites anuals– hauria estat impossible, així com també ara ho seria el futur BCN World o les xifres actuals de turistes de la Costa Daurada. “Moltes coses haurien estat impensables”, reconeix l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. La ciutat, per exemple, ha pogut regenerar els pous municipals.
La gran indústria va ser l'altra gran beneficiària, i polígons com ara els petroquímics de l'entorn de Tarragona han estat tradicionalment els grans consumidors. Una situació, però, que la mateixa indústria ja va començar a capgirar el 2012 amb l'estalvi de 6,8 hectòmetres anuals de l'aigua de l'Ebre amb l'aprofitament de l'aigua tractada gràcies al terciari de la depuradora de Vila-seca. Nous recursos que també van permetre que el riu Gaià, al Tarragonès, recuperés el seu cabal.
LA FRASE
Deixar la reserva no és pas fàcil
Revertir el minitransvasament és una opció que pocs preveuen. “Una mesura així seria incomprensible i absurda”, assegura l'alcalde de Tarragona. Alguns municipis, però, ja comencen a plantejar-se la renúncia a una part de les cares reserves que paguen, arran de projectes fallits o per la baixada del consum. És el cas de Montblanc, que ho planteja a llarg termini, però sobretot d'Altafulla, que està a punt de formalitzar la renúncia a 215.000 metres cúbics anuals d'una reserva que mai no ha fet servir i que els ha costat més de 400.000 euros des del 2007. “No és un procés fàcil, ja que per renunciar-hi ens obliguen a buscar nous associats que se la quedin”, diu l'alcalde, Fèlix Alonso, que creu que un retorn de l'aigua, encara que sigui parcial, seria plantejable a llarg termini.
