Jugant amb pals

“Jugues amb quatre pals, amb les pedres...”, explica la Isabel, recordant com perseguien en Serrallonga amb el joc de pistes que van fer l'any anterior a la casa de colònies de Vilanova de Sau. Aquest estiu serà la tercera vegada que, amb un grup d'amics, la Isabel i el seu marit, i la Paulina i la Mariona, les seves filles, s'animen a recórrer el massís de les Guilleries i el pantà de Sau, que envolten la casa de colònies del poble, Can Mateu.

“Et remuntes a la infantesa. Et veus fent coses que ja havies deixat enrere fa temps... Marxes de colònies una altra vegada!”, explica entusiasta la Isabel, que remarca la despreocupació sana que es viu durant aquestes vacances. La seva primera sortida amb els amics a l'estiu va ser a un càmping, però, tot i que l'experiència “va ser molt positiva”, era inviable repetir-la perquè tots ja començaven a tenir fills i haver de fer tots els àpats els suposava molta feina. El mateix opina la Jemima: “Al final les vacances són més per als nens que no per a tu. En una casa de colònies trobes l'equilibri.” Ella és mare de família nombrosa i, amb el seu marit, el seu fill de deu anys i els bessons de cinc, ha repetit l'experiència de les cases de colònies fins a deu vegades. Aprofiten el mes d'agost i les ofertes de les fundacions que surten durant l'any, ja sigui un cap de setmana qualsevol, les vacances de Nadal o Setmana Santa.

“L'oferta d'hotel no està realment pensada per a nens –reflexiona la Jemima–; està molt bé per anar-hi en parella, però un alberg t'ofereix un menú de qualitat, equilibrat i adaptat al que mengen els petits.” I hi afegeix, per experiència: “Són unes vacances una mica aventureres. És el que els agrada, perquè posar nens de cinc anys a visitar un museu és impossible, s'avorreixen. Ells necessiten córrer, sortir i cansar-se.”

Tant les sales de joc comunitàries plenes de joguines com les extenses instal·lacions exteriors on els infants corren i criden es converteixen en zones propícies per a l'acostament entre nens i nenes de diverses famílies que juguen junts i creen vincles, tal com fan els seus pares. “A més hi ha monitors i et trobes que t'estan proposant un parell d'activitats al dia. Després tu pots triar fer-les o no, però sense adonar-te'n t'apuntes a tot”, explica la Isabel, que es recorda navegant amb caiac juntament amb una de les seves filles.

La Jemima, en canvi, se situa al municipi de la Pobla de Lillet, envoltada de boscos i muntanyes, on la tardor passada van poder descobrir la brama del cérvol: mascles disputant-se les femelles lluitant entre si. “Són activitats lúdiques, però també educatives. T'aporten certs valors i t'ajuden a comprendre i a cuidar la natura”, hi afegeix. “Ara els hotels també diuen que venen experiències, però això és diferent. No estàs en un complex on et fan el llit o et paren la taula. Tu t'has d'anar fent les coses. És alguna cosa més”, assegura la Isabel, que compara les activitats que s'organitzen a les cases de colònies amb les d'un casal o un esplai.

Ella assegura que amb el grup d'amics escullen repetir l'experiència unilateralment perquè els va semblar molt positiva: “Malgrat que no ens ho esperàvem, va anar tot rodat.” Tot i així, explica que el primer aspecte que els va cridar l'atenció abans de saber res de les “vacances en família” va ser quan un dels amics es va presentar amb una molt bona oferta sota el braç: una setmana a Sau amb pensió completa a tant per família. “Vam fer números i vam veure que no estava gens malament. Potser l'any vinent ja tocarà canviar de casa..., però no d'activitat. Bé, la primera ens ha donat per a tres anys!”