tribunals
Absolen un mestre acusat d'abusar d'una menor
L'Audiència afirma que no queda clar que s'aprofités del seu baix coeficient
L'Audiència de Barcelona ha absolt un professor d'un institut públic d'educació secundària de Sant Quirze del Vallès, a qui la fiscalia demanava vuit anys i sis mesos de presó per haver abusat sexualment d'una alumna de 14 anys amb trastorn de l'afectació del vincle, símptomes depressius i el coeficient intel·lectual de 83 sobre 100.
En la resolució, la secció segona afirma que la menor va fer diverses fel·lacions al professor l'any 2011, però “no consta suficientment que l'acusat es prevalgués d'aquests trastorns i coeficient per mantenir les relacions sexuals, ni que la menor fos incapaç de determinar la seva pròpia vida sexual”.
La reforma del Codi Penal, actualment en tramitació parlamentaria, elevarà dels 13 anys actuals als 16 l'edat mínima de consentiment sexual. A més, encara que sigui consentit, en certs casos pot ser castigat amb presó.
En aquest cas, el professor de llengua castellana, a través del Facebook, es va posar en contacte amb la menor, de la qual —assegura el tribunal— sabia que estudiava en el grup especial de la unitat de suport d'educació especial. L'equip docent del centre se'n va assabentar perquè ella va ensenyar-los els correus electrònics.
Pel que fa a la capacitat de discernir de la nena, la psiquiatra que la tracta des dels vuit anys va classificar-la com a borderline. Els forenses que van examinar-la, —diu l'Audiència— van assegurar que “malgrat la seva dificultat per les relacions socials, no s'ha objectivat cap patologia psiquiàtrica que limiti o alteri la seva capacitat de decidir o consentir ”. Els metges van admetre que “tot i no agradar-li la relació física, la fa sentir important i fins i tot diu que rebia un tracte especial a la classe per part del mestre”. Per tot això, l'Audiència l'absol, tot afirmant: “No correspon valorar al tribunal els múltiples factors que poden influir en el fet de mantenir una relació sexual amb una altra persona, sinó si aquesta té una naturalesa coactiva o involuntària.”